Vall de Cardós: Ainet – Benante

#
Gorgs de Benante. Foto: Patty Trespando.

Ainet de Cardós: Roques dels Holandesos

Sector situat passat Ainet de Cardós, just al trencall que va cap als pobles d’Araós, Esterri de Cardós i Ginestarre. La roca és una pissarra curiosa, de morfologia arrodonida i amb forats abundants. A causa dels seus singulars plegaments, aquestes roques van despertar, fa alguns anys, un cert interès geològic i van ser estudiades per un grup de geòlegs holandesos. Descens per un corriol que baixa cap el N.

Al peu d’aquestes parets hi ha una zona de blocs bastant interessant.   

  1. 6b — Comencem per una fissura desplomada fins a un bon relleix, continuem per la placa cap a l’esq, per anar a buscar la fissura que hi ha a l’esq del sostre. La seguim anant cap a la dreta, i continuem recte amunt —per un terreny menys vertical, però brut— fins arribar al final de la paret.
  2. 6c — Una entrada amb passos durs dóna pas a unes plaques de passatges delicats i de protecció cada cop més treballosa (però possible). Alguns trams amb líquens i molseta dificulten l’ascensió. 
  3. 6b — Un primer mur de 40 metres és l’excusa per anar a buscar un sostre fissurat de quatre metres. Per accedir-hi, hi ha dues entrades possibles; una de directa, que puja per un diedre, i una situada més a l’esq, per un terreny menys evident.
  4. 6a expo — Un primer llarg descompost és seguit d’un mur de roca dura que va a cercar una fissura penjant fent un flanqueig exposat. En principi hi ha un pitó a la segona tirada. Reunió intermedia en un arbre.
  5. 6a expo — La via comença a l’esq de l’aresta desplomada. Pugem sense dificultats anant cap a l’esq, on hi trobarem unes formacions característiques que surten cap enfora. Un cop drets, a sobre d’una d’aquestes formacions —on és possible instal·lar-hi les últimes assegurances— iniciarem una emocionant diagonal a la dreta (pas clau) per anar a buscar uns forats amb presa bona i arribar al final.
  6. 4. Va a buscar una característica roca plena de forats.
  7. 7a expo — Començarem al punt més baix i pujarem fins a un petit relleix. Des d’aquí, l’objectiu és aconseguir una cavitat que hi ha a la part alta de la paret: cal fer un rodeig per la dr (franja negra), assegurar-se en una fissura horitzontal, guanyar uns metres més i tornar a l’esq fent un pas desesperat. Des de la cavitat, seguirem la fissura que s’escapa cap a l’esq per sortir de la paret.
  8. 6a — Puja anant a cercar una fissura horitzontal.
  9. 6a — Supera un sostre característic.

Roques Amagades. Aquest sector, situat just enfront de l’anterior, a l’altra banda de la carretera, es troba en finca privada. Per aquest motiu n’hem eliminat les ressenyes. Cal respectar la finca i no accedir-hi.


Los Gorgs de Benante

Congost de roca entre els pobles de Benante i Lladrós. L’ambient és feréstec i l’accés complicat, ja que cal rapelar des del cim.

Important. Aquest sector es troba dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Segons la regulació del parc, cal demanar permís per escalar-hi.

Banda Pui Tabaca

  1. 6c — L1: 10m 6c. Fissura de dits i després a la dr fins al peu d’una placa vertical gris fosc. L2: 6c. Elevar-se per la placa obliquament a la dr fins a una espècie de fissura. Seguir-la fins que aquesta forma una mena de forat. Sortir per la dr per situar-se a sota del sostret que s’agafa invertit. Flanquejar-lo per sota 1m a l’esq, superar-lo (pas clau) i continuar per la placa en tendència a la dr fins el diedre desplomat que arriba al final.
  2. 7a — Marcat diedre que hi ha a la meitat superior. Dificultats concentrades a l’entrada del diedre. Protecció limitada.
  3. 7a expo — Pujar per uns diedrets de roca polida a l’esq del replà principal, fins al peu d’una placa vertical. Elevar-se per la placa obliquament a la dr fins a una espècie de fissura. Seguir-la fins que aquesta forma una mena de forat. Sortir per la dr per situar-se a sota del sostret que s’agafa invertit. Flanquejar 2m obliquament la dr fins a situar-se al centre del pilar (pas clau). Seguir-lo fins a un replanet i continuar per un diedret. Sortir per l’esq per agafar el fil de l’aresta (roca groguenca).
  4. 7b expo — Impressionant traçat que ataca en línia recta la part més desplomada del pilar. Protecció a vegades precària (C3 i tascons petits). El 1er llarg es va assajar prèviament amb la corda per dalt. L1: 28m 7b. Elevar-se per la xemeneia humida fins a sota el sostre. Passar a l’esq i després recte però en tendència a la dr per a situar-se en un lloc còmode la base d’uns sostres. Superar-los en línia recte, just pel centre del pilar (pas clau), fins a un replanet pels peus. L2: 10m 6c. Atacar, pel centre, el pilar que es forma a l’esq del diedret i després per l’aresta fins al final. Per protegir els moviments del pilar, se sol instal·lar un friend 2m per sobre la reunió, d’aquesta manera, una possible caiguda seria en forma de pèndul.
  5. 6b — Diedre molt obert que es forma just a la dr de la paret. L1: 28m 6b. Elevar-se per la xemeneia humida fins a sota el sostre. Passar a l’esq i després recte però en tendència a la dr per a situar-se en un lloc còmode la base d’uns sostres. Evitar-los per la dr per anar a buscar un diedre obert que desemboca al replanet. L2: 10m 6a. Igual que la via Nova Era: continuar pel diedret que hi ha al centre i després a l’esq per agafar l’aresta fins al final.

Banda Arròs de Cardós

  1. 6c — Marcat diedre sobre roca arrodonida molt compacte.
  2. 7b expo — Puja per la banda N del fil de la cantonada. Poc recomanable degut a l’extrema exposició, tot i que es va assajar previament amb la corda per dalt. L’escalada és d’equilibri amb peus en adherència. S’assegura amb un camalot #3 a l’inici i un ganxo precari subjectat amb cinta americana. Accés des del cim.
  3. 6b — Marcada fissura. Accés des del cim.
  4. 6b expo — Inici des d’una petita platjeta de còdols que hi ha a la base (segons el nivell de l’aigua). L1: 10m 5+ expo. Sortir de la platjeta per l’esq i pujar recte mitjançant un sortint de roca molt erosionat per l’aigua. Passar per un replà i superar un segon muret fins a l’arbre (expo). L2: 25m 6b. Superar la paret pel centre, primer per una placa una mica bruta de liquen, i després per la marcada fissura que divideix la paret.