Pallars Sobirà, ressenyes de la Vall de Cardós

En aquest article pots consultar algunes ressenyes dels sectors oberts en estil tradicional que hi ha a la Vall de Cardós. L’escalada hi és curiosa; roca variable i molsa abundant on no tothom hi sabrà trobar l’encant. Totes les vies van ser obertes entre el 2001 i el 2009 i no hi ha cap mena d’equipament fix. Esperem que continui així i que es respecti l’ètica de les pimeres ascensions. Per a totes les vies cal portar friends i tascons, doblant peces per a les vies més difícils. La dobla corda també és recomanable degut a la complexitat d’alguns itineraris.

INFO: Aquest article es troba en actualizació.

Ainet de Cardós: Roques dels Holandesos

Escalada sobre una pissarra curiosa, de morfologia arrodonida i amb forats abundants. A causa dels seus singulars plegaments, aquestes roques van despertar, fa alguns anys, un cert interès geològic i van ser estudiades per un grup de geòlegs holandesos.

Al peu d’aquestes parets hi ha una zona de blocs bastant interessant.   

Accés: Les roques dels Holandesos es troben passat Ainet de Cardós, just al trencall que va cap als pobles d’Araós, Esterri de Cardós i Ginestarre.

Descens: A l’esq de tota la franja rocosa hi ha un camí de bestiar amb un tram molt dret que baixa fins al bosc.

1. 6b. Comencem per una fissura desplomada fins a un bon relleix, continuem per la placa cap a l’esq, per anar a buscar la fissura que hi ha a l’esq del sostre. La seguim anant cap a la dreta, i continuem recte amunt —per un terreny menys vertical, però brut— fins arribar al final de la paret.
2. 6c. Una entrada amb passos durs dóna pas a unes plaques de passatges delicats i de protecció cada cop més treballosa (però possible). Alguns trams amb líquens i molseta dificulten l’ascensió. 
3. 6b. Un primer mur de 40 metres és l’excusa per anar a buscar un sostre fissurat de quatre metres. Per accedir-hi, hi ha dues entrades possibles; una de directa, que puja per un diedre, i una situada més a l’esq, per un terreny menys evident.
4. 6a expo. Un primer llarg descompost és seguit d’un mur de roca dura que va a cercar una fissura penjant fent un flanqueig exposat. En principi hi ha un pitó a la segona tirada. Reunió intermedia en un arbre.
5. 6a expo. La via comença a l’esq de l’aresta desplomada. Pugem sense dificultats anant cap a l’esq, on hi trobarem unes formacions característiques que surten cap enfora. Un cop drets, a sobre d’una d’aquestes formacions —on és possible instal·lar-hi les últimes assegurances— iniciarem una emocionant diagonal a la dreta (pas clau) per anar a buscar uns forats amb presa bona i arribar al final.
6. 4+. Va a buscar una característica roca plena de forats.
7. 7a expo. Començarem al punt més baix i pujarem fins a un petit relleix. Des d’aquí, l’objectiu és aconseguir una cavitat que hi ha a la part alta de la paret: cal fer un rodeig per la dr (franja negra), assegurar-se en una fissura horitzontal, guanyar uns metres més i tornar a l’esq fent un pas desesperat. Des de la cavitat, seguirem la fissura que s’escapa cap a l’esq per sortir de la paret.
8. 6a. Puja anant a cercar una fissura horitzontal.
9. 6a. Supera un sostre característic.

Ainet de Cardós: Roques amagades

Roques de poca alçada en pissarra de qualitat prou bona, tot i que amb una mica de molsa en alguns trams.

Accés: Sortiu d’Ainet de Cardós per la carretera fins a trobar-vos amb el trencall que va cap als pobles d’Araós i Ginestarre a mà dr. Continueu uns metres més per la carretera principal per anar a buscar una petita i dolenta pista que amb una forta pujada surt cap a l’esq.

1. 3+. Diedre evident
2. 4. Pas difícil a l’inici i després per uns forats.
3. 5+. Marcada fissura.
4. 6a. Aquesta via s’enfila pel fil de l’esperó: Pujarem per la placa negra i després d’una esquerda horitzontal anirem a buscar la fissura de l’esperó i la seguirem fins al final.
5. 6a. Enfileu-vos per l’esq per situar-vos a la base del desplom (pont de roca). Seguiu la petita fissura que puja en diagonal a l’esq. i després per un terreny més fàcil fins arribar a uns roures que poden fer de reunió. 
6. 6a. Situeu-vos a la base del desplom pujant directament per les plaques i supereu-lo per la dr (pas de bloc) per anar a buscar un petit relleix. Continueu amb l’ajuda d’una fissura i després per un terreny més fàcil fins arribar a uns roures que poden fer de reunió.
7. 6a. Enfileu-vos per l’aresta de llastres per situar-vos a la base del petit sostre (pont de roca). Supereu-lo (pas delicat) i continueu anant cap a la dr fins que la paret s’acaba.
8. 6b. Aneu a buscar el sostre pujant en diagonal a la dr (delicat) i continueu pel diedre obert fins a la meitat. En aquest punt passeu cap a l’esq per anar a buscar una petita vira que va fins a l’aresta. Continueu per un terreny de molsa fins al cim de la roca on hi ha uns roures que poden fer de reunió. 

Los Gorgs de Benante

Escalada impressionant sobra roca força bona. Cal rapelar des del cim per accedir al fons del congost. Arribar-hi ja és una aventura.

Important: aquest sector es troba a dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, la regulació del qual afecta a la pràctica de l’escalada. És important informar-se al parc abans de planificar cap ascensió. Més informació.

Accés

L’accés és complicat. Passem el poble de Benante i aparquem el vehicle en una corva on hi ha un tram de carretera antiga. Des del cementiri ens dirigim cap el riu direcció SE. Finalment desgrimpem unes grades fins al cim de les parets (difícil de trobar). Cal muntar un ràpel de 45 metres per arribar a peu de via. Per accedir a la banda d’Arròs de Cardós cal creuar el riu. També s’hi pot accedir des del camí vell que va d’Arròs de Cardós a Lladrós.

Banda Pui Tabaca

1. 6c. L1: 10m 6c. Fissura de dits i després a la dr fins al peu d’una placa vertical gris fosc. L2: 6c. Elevar-se per la placa obliquament a la dr fins a una espècie de fissura. Seguir-la fins que aquesta forma una mena de forat. Sortir per la dr per situar-se a sota del sostret que s’agafa invertit. Flanquejar-lo per sota 1m a l’esq, superar-lo (pas clau) i continuar per la placa en tendència a la dr fins el diedre desplomat que arriba al final.
2. 7a. Marcat diedre que hi ha a la meitat superior. Dificultats concentrades a l’entrada del diedre. Protecció limitada.
3. Nova Era, 7a expo. Pujar per uns diedrets de roca polida a l’esq del replà principal, fins al peu d’una placa vertical. Elevar-se per la placa obliquament a la dr fins a una espècie de fissura. Seguir-la fins que aquesta forma una mena de forat. Sortir per la dr per situar-se a sota del sostret que s’agafa invertit. Flanquejar 2m obliquament la dr fins a situar-se al centre del pilar (pas clau). Seguir-lo fins a un replanet i continuar per un diedret. Sortir per l’esq per agafar el fil de l’aresta (roca groguenca).
4. 7b expo. Impressionant traçat que ataca en línia recta la part més desplomada del pilar. Protecció a vegades precària (C3 i tascons petits). El 1er llarg es va assajar prèviament amb la corda per dalt. L1: 28m 7b. Elevar-se per la xemeneia humida fins a sota el sostre. Passar a l’esq i després recte però en tendència a la dr per a situar-se en un lloc còmode la base d’uns sostres. Superar-los en línia recte, just pel centre del pilar (pas clau), fins a un replanet pels peus. L2: 10m 6c. Atacar, pel centre, el pilar que es forma a l’esq del diedret i després per l’aresta fins al final. Per protegir els moviments del pilar, se sol instal·lar un friend 2m per sobre la reunió, d’aquesta manera, una possible caiguda seria en forma de pèndul.
5. 6b. Diedre molt obert que es forma just a la dr de la paret. L1: 28m 6b. Elevar-se per la xemeneia humida fins a sota el sostre. Passar a l’esq i després recte però en tendència a la dr per a situar-se en un lloc còmode la base d’uns sostres. Evitar-los per la dr per anar a buscar un diedre obert que desemboca al replanet. L2: 10m 6a. Igual que la via Nova Era: continuar pel diedret que hi ha al centre i després a l’esq per agafar l’aresta fins al final.

Banda Arròs de Cardós

1. 6c. Marcat diedre sobre roca arrodonida molt compacte.
2. L’equilibrista, 7b expo. Puja per la banda N del fil de la cantonada. Poc recomanable degut a l’extrema exposició, tot i que es va assajar previament amb la corda per dalt. L’escalada és d’equilibri amb peus en adherència. S’assegura amb un camalot #3 a l’inici i un ganxo precari subjectat amb cinta americana. Accés des del cim.
3. 6b. Marcada fissura. Accés des del cim.
4. 6b expo. Inici des d’una petita platjeta de còdols que hi ha a la base (segons el nivell de l’aigua). L1: 10m 5+ expo. Sortir de la platjeta per l’esq i pujar recte mitjançant un sortint de roca molt erosionat per l’aigua. Passar per un replà i superar un segon muret fins a l’arbre (expo). L2: 25m 6b. Superar la paret pel centre, primer per una placa una mica bruta de liquen, i després per la marcada fissura que divideix la paret.