Aquesta és una zona on s’hi practica l’escalada des de fa molts anys. Els primers itineraris registrats daten del 1926!
Tot i això, degut a la falta d’una completa recopilació de ressenyes, hi ha un cacau d’ascensions no registrades, fetes en diferents èpoques, algunes de les quals no se’n té més informació que el rastre d’algun material antic inesperat. D’altres es troben al llibre de registre del refugi d’Amiges, però en ser dibuixades a mà, no sempre són fàcils de localitzar i marcar sobre una fotografia de la paret.
A continuació, s’ha intentat fer un recull d’itineraris oberts sense equipament fix. Cal ser conscients però que no és una recopilació completa.
Si tens més informació sobre altres itineraris d’aquest lloc i la vols publicar, ho pots fer arribar des de l’apartat de contacte.
Torres del Bassiero
- 6a/b — Directíssima (2001). Escala la Torre Superior de Bassiero en dues tirades: una primera que enfila per un gran diedre fins a una repissa (5c), i una segona, que segueix un sistema de fissures fins el cim (6a/b).
↗️ Ressenya detallada. - 6b expo — Pilar Sud. Via molt obligada i de protecció difícil que puja pel centre de l’esperó. Hi trobem algun merlet.
↗️ Ressenya detallada. - 6a — Mestres Lleonart (1976). Gran clàssica del Pirineu. Enfila la primera Torre per un sistema de fissures evident (màxim 6a). Després es rapela fins una mica per sota el coll entre les dues torres, i puja la segona torre seguint unes fissures, prop de l’esperó (5c/6a).
↗️ Ressenya original. - 5c — (2004?) Característica fissura ampla que puja al coll entre les dues torres per la cara SE.
Altres vies:
- A l’esquerra de les anteriors hi ha una via oberta per Mariona i Oriol cap els voltants del 2010.
- Entre la Torre Inferior i la Torre Superior hi ha l’anomenada Agulla Xica, amb una via de 25 m i 5º que enfila per la cara NO.
- Hi ha una via anomenada «Nandi – Torner» que enfila a la segona Torre del Bassiero des de la cresta. Té 40 m i una dificultat de 4º. ↗️ Veure ressenya.
Mur del Bassiero
- 6b — Only Dreams (2013). Bonic sistema de diedres evidents.
↗️ Ressenya detallada - Intent
- 5c — Gran Diedre (2013). Enfila el diedre central en dues tirades molt llargues. Després continua grimpant per terreny més fàcil fins al final de la paret.
- 6b — Gadgetobraç (2013). Dues tirades de 6b i 5c. Hi predomina l’escalada en fissures, tot i que a la primera tirada hi ha un tram de placa molt obligat i morfològic en el canvi de fissures. Hi ha un ràpel de gairebé 60 m muntat al final, en un merlet, però de ben segur que caldrà reforçar amb una baga nova ben llarga.
- 5c — Qui no corre, vola. Qui no vola cau (2004). Boniques fissures a la dreta de la paret. S’escala en tres tirades de 5c, 5b i 4c. Té fama de grau collat.
Paret del Port de Sant Maurici
- 6b — Peyote (2010). Diedres evidents de gran qualitat.
- 6c — Tres del tres (2013). La primera tirada segueix una fissura característica de gran qualitat (6c) on cal portar tres camalots del tres. Quan s’estreny, es munta una reunió penjada al final de la fissura. Després entra en una xemeneia (6b) i puja fins a una repissa al cim del primer mur. Continua per una placa exposada (5) i després una última tirada més fàcil (4), fins el cim.
↗️ Ressenya detallada. - Intent
Altres vies:
- A l’esquerra de la Paret del Port de Sant Maurici hi ha una ascensió feta el 2010 per Iban Chamborro i Igor Irazusta. L’anomenen «Kai-Man». No en detalen la dificultat. ↗️ Veure ressenya
Montsaliente, Nina del Saliente i Perfil de Montsenyor
Montsaliente
- 6b/A1 (2013) — Des del coll que connecta la Nina del Saliente amb el mateix Montsaliente, flanquegem uns metres a la dreta per anar a buscar una xemenèia evident (5c). La seguim fins a una bona plataforma, on surt un encastament a la dreta, i un petit diedre a l’esquerra. Pugem pel diedre (A1 3pa) i continuem en lliure (6b tècnic) fins arribar a una segona plataforma. Esquivem un mur vertical per l’esquerra (4) i continuem per unes rampes fàcils fins al cim.
- GESAM. 5/A1. Enfila per uns diedres i fa una travessa a la part superior de la «Paret Blanca» amb un pèndul. Sense més dades.
- 6a/b — Sense dades. Enfila un sistema de fissures molt bonic en roca blanca perfecte. Hi trobem alguns pitons antics.
↗️ Ressenya detallada. - 5c — Via dels Adormits. Va a buscar una fissura que s’enfila pel mig d’un pilar de roca fosca situat a la dreta de la primera canal que baixa de la cresta de la paret sud del Montsaliente. S’escala en dues tirades de 5c. Després es continua grimpant fins al cim.
↗️ Ressenya detallada.
Altres vies del Montsaliente:
A la dreta de la via num. 14 hi ha unes quantes vies més:
- Via Julianes Encadenados, de 5º, que enfila per un marcat diedre.
- Via Rabo de hierro. És una variant d’entrada de la via anterior, de 5º.
- Via Cara SO. A la dreta de les anteriors. Va ser oberta el 1975 i té una dificultat de 5º.
- Via del Traidor, de 5+/A1, oberta el 1990.
Nina del Saliente
- 6b/A1 — Jolly (1950). Antiga escalada artificial que puja en dues tirades per la cara NE de la Nina del Saliente . Actualment la primera tirada s’escala en lliure (6b). Hi trobarem alguns pitons.
- 7a — Sense dades. Magnifica escalada de fissures. La primera tirada és una fissura de mans que s’aixampla fins a ser encastament a mig cos (6b). La segona tirada és una fissura fina (7a) fins al peu del bloc final. Hi ha algun pitó antic. Tot i que actualment es fa en lliure, deuria ser una via d’escalada artificial.
↗️ Més info de la Nina del Saliente
Perfil de Montsenyor
- 6c — (2004?) Segueix un sistema de fissures de gran qualitat, sortint per una xemenènia.
- 6a — Enfila per un sistema de fissures a l’esquerra de l’Anglada Guillamón. Després torna a la dreta seguint una llastra invertida delicada.
- 6a — Anglada Guillamón. Puja fins el coll en dues tirades seguint unes fissures evidents, una primera de 4º i una segona de 6a, que és una bonica fissura de mans.
Altres vies del Perfil de Montsenyor:
- Per la cara N de l’agulla hi puja la via Gerlier – Souriac oberta el 1950.
- Per la cara S de l’agulla, a la dreta de l’Anglada-Guillamón, hi puja la via Fosset, que enfila fins el coll i després arriba al cim. Va ser oberta el 1926 i té una dificultat de 4º.
- Just a la dreta de la via Anglada-Guillamón hi ha dues variants on hi trobem pitons antics.
Agulla Inferior del Bassiero
- 5 — Via de les Margarides (1976). Recorre una xemenèia – fissura característica.
↗️ Ressenya detallada. - 6b — Vidal Girabal (2004). Sistema de fissures prop del fil de l’esperó. La primera tirada és una fissura molt ample. Cal portar algun friend gròs.
↗️ Ressenya detallada
Agulla del Fals Perfil
- 6c — Sense dades. Escalada de gran qualitat que enfila un sistema de diedres en tres tirades de 6a, 6b i 6c. La part de dalt possiblement va ser escalada per primera vegada el 2011. A la part de baix hi trobem un pitó antic.
Altres vies
A l’esquerra de la via num. 24 hi ha un diedre molt marcat per on segurament hi puja la via Solitud de 5/A1, oberta el 1982.
A la dreta de la via num. 24 hi ha restes de material antic. Segurament es tracta de la via SAME.
Altres parets
Entre l’Agulla Inferior del Bassiero i el Caputxí hi ha una placa fissurada amb una via de dues tirades de 6b i 6c oberta per Adrià Feliu i Xavi Sabater.
A l’esquerra del mateix Caputxí hi ha una asenció feta per Xavi Sabater que enfila per uns diedres. Encara no està encadenada en lliure però la dificultat pot rondar el 8a.
Entre el Pui Pla i el Montsaliente hi ha una ascensió feta el 2010 per Iban Chamborro i Igor Irazusta. L’anomenen «El Tiburón Amarillo». No en detalen la dificultat.
A d’entrada de la vall, a la dreta, hi ha un totxo amb diverses vies sense equipar. La més difícil és 7a.