1. 4. Normal de la Nineta. Bonica via que s’enfila al cim d’aquesta l’agulla poc freqüentada. La reunió intermèdia es munta en un arbre. Descens en ràpel.
2. 4+. Original de la Mòmia. Aquesta via s’enfila al cim de la mítica agulla montserratina cercant l’itinerari més assequible des del coll nord. S’assegura de forma tradicional amb merlets tot i que algun friend també pot ser útil.
3. 4+. Normal del Pito del Sereno. Escalada curta, però impressionant, que volteja l’agulla del Pito del Sereno des del coll nord, cercant el camí més assequible per la cara est. Té la peculiaritat d’arribar en un dels cims més petits de Montserrat. Roca un xic trencada. Descens en ràpel.
4. 5. Normal de la Carota (1944). Bonica escalada per l’aresta nord de l’agulla amb bones vistes a la cara nord. Descens en ràpel per la mateixa via.
5. 5. El Sastrecillo Valiente (1993). Escalada de navegació per plaques. La primera tirada és difícil d’assegurar i la R1 s’ha de muntar amb friends en un llavi característic.
6. 5+. Corte Inglés (1993). Dues tirades curtes de protecció difícil amb un primer tram força vertical. Cal muntar la reunió intermèdia en un llavi característic.
7. 6a. Variant de la nord de la Momieta (1993). Es puja fins al coll nord de la Momieta (4º) i es fa un flanqueig per anar a cercar una fissura situada a la paret N.O. La secció de flanqueig és la més difícil i obligada, tot i que hi trobem un parell de forats per assegurar-nos. Una bona manera d’introduïr-se al 6è grau montserratí.
8. 6a. Ramboig (1993). Via d’aventura per consolidar el 6a. Pas curiós per passar de la Roca del Moro Joan a la Paret del Fesolet. Després, cal anar a buscar un diedre que arriba fins al cim.
9. 6a. Ves-t’ho pensant (2010). Escalada tècnica en placa i protecció laboriosa, tot un test de navegació. Va perdent dificultat a mida que guanyem l’alçada.
9 bis. 6a expo. TiM del Pebrot. Aquesta via és dels pocs itineraris de la muntanya que ha conservat el seu estat original des dels anys 50. Comença al coll nord del Pebrot i s’enfila per tota l’aresta. Inici exposat on cal saber moure’s bé en lliure, tenir destresa en assegurar-se i tenir bones habilitats per trobar el millor camí. Més difícil que altres vies de l’època com la Normal del Dit o la Navarro de la Cadireta. Poca broma.
10. 6b. L’home Inconegut (2012). Des de la bretxa amb la Tisora N enfilem en xemeneia fins a una fissura invertida situada a la banda E de la paret. Flanquegem fins a l’esperó, on ens podem assegurar, i continuem fins al cim. Molt estètica.
11. 6b. Betzina i Foc (2010). Interessant itinerari per consolidar habilitats en escalada tradicional. S’enfila per un esperó de dificultats continuades i va a buscar uns merlets característics situats al final de la paret. Reunió equipada prop del cim que correspon a un antic projecte.
12. 6b. Llavi Superior (2017). S’enfila a través un llavi d’arenisca molt curiós i estètic. Important portar un friend #4 per assegurar-se. Seccions obligades de dificultat concentrada.
13. 6b. Ke no nos falte (2000). Aquesta via presenta dos reptes: una primera tirada on cal fer un moviment “atrevit” lluny de l’última assegurança i una segona tirada més protegible, però que requereix molt bona destresa per poder col·locar peces flotants en emplaçaments difícils.
14. 6b. Moby Dick (2008). La clau d’aquesta via és saber llegir el terreny per trobar el millor pas per arribar a la R1 i per entrar al mur superior. R1 penjada a muntar amb peces flotants. No és excessivament exposada, però cal estar acostumat al 6è grau en escalada tradicional. En conjunt, tot un test per confirmar el 6b consolidat.
15. 6b expo. Pirceing (2010). Aquesta via és molt peculiar, ja que la secció clau supera una placa d’adherència, cosa estranya de trobar a Montserrat. Dita secció té uns 8 metres aproximadament i no es pot assegurar. No és recomanable si no s’està disposat a aguantar una gran pressió psicològica i assumir riscos. Tot i això és molt estètica. Important portar dos friends grosos (Camalot #3), un per col·locar-lo uns metres abans de la placa i un altre per col·locar-lo després.
16. 6c. Pretèrit per la variant (2009). Una de les escalades més boniques i impressionants de la regió. S’enfila per un pilar de roca excel·lent, molt estètic i impressionant. La R1 és una mica complexa, però és bona si sabem muntar-la. Arribant a la R2 hi ha una secció que, tot i no ser extramadament difícil, demana fer uns moviments atrevits. En general, permet un assegurament acceptable, però és difícil de navegar.
17. 6c. Punky (2008). Inici difícil on s’hi concentren totes les dificultats. Cal fer algun moviment atrevit i saber assegurar-se en emplaçaments poc evidents. La part superior és més assequible. Molt estètica.
18. 6c. Fluxion (2012). Aquesta via requereix ser molt bo per aconseguir que les peces precàries acabin sent acceptables. Llarg clau obert sense caigudes després de pujar i desgrimpar vàries vegades. També requereix estar molt acostumat a muntar reunions amb peces flotants.
19. 6c. Quantec (2013). Un trencaclosques de 40 metres que posarà a prova la nostra resistència psicològica, no tant per l’exposició, sinó per la constant necessitat de ser molt bo llegint el terreny. És important reservar-se forces pel final.
20. 7a. Migjorn (2012). Una via que agradarà als amants dels passos de bloc. Ull a l’entrada, és important mirar’s-ho bé i no entrar creuat. Tot i que no és imprescindible no és mala idea portar un Crash Pad.
21. 7b. Ecològica per la entrada directa. Escalada en fissura que requereix un bon domini d’encastament de mans per superar un sostre a 180º, i evidentment, un bon entrenament físic per superar el grau. L’entrada directa té una dificultat de 6c amb un pas de bloc a l’entrada i un final molt obligat que s’assegura amb tascons petits. Molt estètica i impressionant. Portar friends fins #4.
22. 7b. Pecata Minuta (2008). Una tirada molt llarga que supera tot el desplom de la paret NO de la Panxa del Bisbe. No és fàcil de navegar, però permet lleus reposos i protecció acceptable entre les seccions difícils. Dificultats molt obligades.
23. 7b. Chrysomella (2013). Escalada d’envergadura fruit de l’esforç dels seus oberturistes després d’escalar durant molts anys a Montserrat. Passos impressionants, seccions obligades i reunions complexes. Tot un repte per escalar a vista.
24. 8a. Boreas (2017). Dues tirades llarguíssimes on cal portar molt de material per assegurar-se, tenir molta “pila” per poder encadenar tots els moviments i resistència psicològica per aguantar seccions continuades de navegació complicada. Important saber evitar el factor dos per entrar a la segona tirada.
Altres vies interessants:
6a. Via Navarro, a la Cadireta
6b. Ni dret ni cuixa als Degotalls
6c. Diedre Lògic, al Vermell del Xincarró
6c. Misantropia a la Cara de la Vella
7a. Súper Crack, a la Cova de l’Arcada
Sector Pallers del Mal Any