


Informació general sobre l’escalada a Tavascan
L’escalada a Tavascan i proximitats sol ser en parets de poca alçada sobre pissarra, a vegades poc consistent, tot i que també hi trobem seccions de gres de bona qualitat i alguna via llarga de fins a 250 metres. Totes les vies són d’aventura i es troben sense equipament. Per assegurar-se cal portar un bon joc de tascons i friends variats. Normalment tampoc hi ha reunions per despenjar-se, cal baixar caminant.
Lladorre, roques cara E (part 1)

Sortint de Lladorre en direcció Tavascan, passat el pont que creua el riu, hi ha un camí ample que puja fins a les roques.
Descens: Caminant dir S, per l’esq de les roques.
01. 6c — Pas de bloc.
02. 6b — Hi ha un pitó. Exposada.
03. 6b — Variant. Molt exposada.
04. Espits
05. 5b
Lladorre, roques cara E (part 2)

06. 6b — Pas de bloc a l’inici. Després enfilem a l’esq (pitó) i continuem recte fins el cim.
07. 6a — Diedre descompost.
08. 6b — Pujar per un diedre fins que s’ajau. Flanquejar a l’esq per la placa fins a l’aresta i, continuar pel desplom que hi ha a la seva esq. Tornar a la dr per la fissura horitzontal i seguir recte amunt per una espècie de diedre fins a la següent fissura horitzontal i al cim.
09. 7a — Protecció difícil per la placa. Provada per dalt.
10. 5c — Hi ha molt de líquen i roca dubtosa.
Lladorre, roques cara O


Roques situades a sobre el poble de Lladorre.
01. 6b — Via feta únicament en top rope ja que no es pot assegurar.
02. 6c — Exposada. Val la pena col·locar una assegurança a la dr, el més amunt possible, per protegir l’entrada.
03. 6a — Diedre negre.
04. 6a — Compte blocs solts.
Roques del Barranc de Santa Cecilia

Roques d’uns 10 – 20 metres. Liquens abundants.
Abans d’arribar al trencall que va cap al poble d’Aineto, baixem fins al riu per una pista i el creuarem per un pont de fusta (borda). Seguim un reguerot que va fins al barranc. Pujar per uns forts pendents fins entrar a dins el bosc, on hi ha unes roques a mà dreta. Les franquejarem per un punt dèbil evident i continuarem per una tartera fins arribar a peu de paret.
- 4b — Molt curta, roca trencada.
- 6a — Escalada en placa sobre roca delicada.
- 6a — Llastra fina. Anar en compte.
- 6a — Va a cercar una fissura. Inici de protecció difícil.
- 6b — Fissura fins a un arbre (R1, 6a) + fissura doble (R2 6b).
- 6b — Interessant fissura de dits.
La Llosera


Llosera artificial situada al vessant est de la vall de Tavascan, molt a prop de la presa.
- 6b — Diedre
- 6c — Fissura de dits.
- 5c — Fissura (força vegetació)
- 7a — Fissura
Roques d’Aineto
Roca de la carretera
Roca situada poc abans d’arribar al poble d’Aineto.
- 6a — No es pot assegurar, s’escala sense corda.
Roca Verda
Roca de poca alçada (uns 6 metres). Des de la carretera d’Aineto pujar fins el tercer revolt (possible aparcament). Continuar uns metres més per la carretera i pujar per un torrent sec fins el peu de via. Costa de trobar, especialment a l’estiu.
- 5c — Puja per la placa tocant a l’esperó.
- 6b — Moviment difícil abans de posar la primera assegurança.
- 6b — Esperó. Moviments poc evidents.
- 5b — Fissura.
El Dom Daurat

Roca d’uns 8 metres d’alçada.
Des del poble de Tavascan seguim la pista dir al Pla de Boavi. La roca es troba a l’esq de la pista, al cap d’uns 300m des del final de l’asfalt, just al costat d’una torre elèctrica.
- 5c — Placa expo.
- 5b — Fissura.
- 6a — Fissura en diagonal.
- 6c — Fissura fina.
- 7a — Hi trobarem unes pitonisses. Expo.
- 7c — Passos de bloc poc evidents.
- 6c — Fissura en diagonal.
- 6c — Variant d’entrada.
Ungla de Montarenyo

Roques properes al Dom Daurat, però a l’altra banda del Riu. Hi ha un pont de fusta per creuar.
- 4 — Placa amb bona presa.
- 6b — Placa just a la dreta de la bretza que separa les dues parets.
- 6a — Placa.
- 6b — Fissura curta de dits un xic despomada.
El Diamant

Roca d’uns 15-20 metres d’alçada.
Des del poble de Tavascan seguirem la pista que va en direcció al Pla de Boavi. Creuarem el riu pel primer pont de fusta i pujarem per la tartera de grossos blocs que hi ha a l’altra banda, fins a la base de la paret. Descens desgrimpant per la dreta.
- 6c — Hi ha un pitó just al pas clau.
- 6b.
- 5c — Diedre. Difícil d’assegurar.
- 6a — Fines fissures just a la dreta del diedre. Hi ha algún pitó.
El Peix

Roca d’uns 7 metres d’alçada.
Aquesta roca es troba uns 100m a la l’esquerra del Diamant, just al mig de la tartera.
- 7b — Assajada per dalt. Portar microstoppers.
- 6a — Fissura en Dülfer.
- 4 — Fissura ample
Roques de Serrallo

Des del poble de Tavascan seguim la pista que va en direcció al Pla de Boavi fins a trobar-se amb un trencall a mà esquerra que puja cap a les bordes de Guidal. Cal continuar per la pista uns 300 metres més i baixar per uns prats fins al riu. Travessem el riu per un pont i pugem recte amunt pels prats. En entrar al bosc seguim un sender molt poc fressat que puja en diagonal a cap a l’esquerre. Continuem durant uns 10 minuts fins a arribar a una tartera de grossos blocs, just al peu de les roques.
- 7a expo — Inici amb regletes molt petites.
- 6b expo — Pugem pel diedre herbós que hi ha a l’esquerre de la paret fins a la segona terrassa (fàcil). Des d’aquest punt seguim per una franja de quars de color taronja que puja en diagonal a la dreta fins a una llastra que ens permet assegurar-nos. Continuem recte fins al cim.
- 6c — Aquesta via s’enfila pel centre del mur de roca polida que hi ha a l’esquerre del sector. Hi ha bastants forats amagats que ens permeten l’assegurament.
- 7a expo — Marcada aresta just a l’esquerre del diedre central de la paret. Cal assegurar-se primer a la fissura del diedre i després flanquejar per atacar la cantonada.
- 5c — Diedre central.
- 6a — Fissura just a la dreta del diedre central.
- 6b — Marcada fissura. A mig fer hi penja una pedra punxeguda que sembla que hagi de caure. L’entrada és un xic exposada. Baga i pitó de reunió (comprovar-ne l’estat).
- 7c — Només s’ha encadenat amb la corda per dalt. Baga i pitó de reunió (comprovar-ne l’estat).
- 6b — Fissura.
- 7a — Aresta desplomada. Hi ha algun bloc inestable.
- 4 — Aresta.
- 3 — Marcat diedre a la dreta de la paret.
Agulla d’Escarmes

Roca situada a sobre el poble de Tavascan, visible al vessant dret del riu que puja a Boabi. Per arribar-hi no hi ha camí. L’aproximació és llarga i penosa, i s’efectua pel mateix torrent que baixa directament de la base de la paret. El torrent és molt dret i brut de vegetació, i cal fer alguna grimpada (1,30h).
- 5 — Inici per un marcat diedre obliqu que cal seguir fins el final (4º). Superar un sostre en tendència a la dreta (5º, blocs inestables) fins a una placa llisa molt compacta. Elevar-se per dita placa (4º), fins arribar gairebé a sota d’un sostret. Evitar-lo per l’esquerra. per agafar un marcat diedre acanalat que puja en diagonal a la dr (4º). Quan s’acava, cal continuar recte per unes plaques inclinades (3+) fins al cim.
Roques d’Esposi

Roques d’uns 20-30 metres d’alçada.
Des del poble de Tavascan seguir per la carretera que va en direcció a la Pleta del Prat. Just abans de creuar el torrent per primera vegada desviar-se per una pista asfaltada que puja a mà dreta fins arribar a l’entrada d’un túnel de la central Hidroelèctrica. Les roques es troben a uns 200m per sobre de l’entrada del túnel. Cal pujar camp a través, sense camí, per un terreny brut i amb alguna grimpada.
- 6a — Va a cercar una característica fissura horitzontal. Entrada exposada.
- 6a — Entrada directa per unes fissures fines.
- 7a — Fissura invertida per sota el sostre.
- 6b — Encastament per la dreta del sostre. Portar friends grossos.
- Projecte
Bordes de Quanca

Quanca 1
Petita franja de roca situada prop de les bordes de Quanca, a uns 70m a sobre el riu Palomeras. Roca compacte.
- 4 — Diedre.
- 6b — Fissura ample difícil d’encastar. Portar una o dues peçes grosses.
- 4 — Fissura.
- 4 — Fissura.
- 4 — Diedre.
- 5b — Fissura fina.
- 6b — Pujar fins a una fissura horitzontal, anar a buscar l’aresta de l’esquerre i continuar fins a un gran replà (expo). Segona tirada curta per acabar d’arribar a dalt (4º).

Quanca 2
Roca situada prop de les bordes de Quanca, per sobre la carretera que puja a la Pleta del Prat.
- 3 — Hi ha molt de liquen.
- 6c — Diedre + fissura.
- Projecte
- Projecte
- 5b — Fissures a la dr de l’esperó. Força vegetació.
Riu Palomeras
- 7b — Molt curta (5-6 metres). Situada just al costat del pont de Quanca. Per accedir-hi cal rapelar.
- 6a expo — Paret situada a uns 15 minuts del pont de Quanca, seguint el curs del riu per la dreta. Escalada en adherència sobre plaques de roca molt compacte. Els llargs 1 i 2 pràcticament no es poden protegir. Dificultat: 6a, 4, 5+. Descens desgrimpant buscant la debilitat per la mateixa cara.
La Pleta del Prat

Paret d’uns 35 metres situada just al davant de l’estació superior del telecadira de la Pleta del Prat. La roca no és gaire bona i també hi trobem força liquens.
- 6b
- 6a
- 6b
Roca Espana

Paret d’uns 250 m d’alçada.
Des de les bordes de Quanca enfilem fins a la cabana de la Pleta del Fangassal . Des d’aquí remuntem les pendents d’escobes que hi ha a la dr. fins a peu de paret.(2h)
- 6a — Esperó sud (2006). Aquesta via permet moltes variants, ja que la paret no ofereix cap traçat evident. Inici al peu d’un gran triangle rocós que hi ha a la meitat dreta. Prendre com a referència un entrant situat a prop del punt més baix de la paret. La via comença a l’esq. d’aquest entrant.
- 50m 4. Elevar-se per un mur exterior i de roca molt compacte i després per un terreny més fàcil fins a la base d’un esperó.
- 50m 6a. Pujar pel diedre que fa a la dreta de l’esperó (10m). Enfilar-se a l’esperó per una fissura ample i escalar-lo just pel mig, primer amb bones preses i després per una placa molt llisa i amb llastres buides, fins a una petita repissa amb matolls.
- 15m, 4. Flanquejar a la dr. per sota d’un sostret fins a un petit replà.
- 60m, 4. Sortir recte per un diedre fàcil i curt. Continuar recte per un terreny herbós i després per unes plaques, fins a la base del gran pilar que hi ha al final de la paret.
- 35m 5c. Escalar el pilar primer pel mig i quan es posa difícil desviar-se a l’esq. per unes fissures que més amunt acaben en diedre.
- 40m, 4. Continuar uns pocs metres pel diedre fins a un replà on hi ha grans pedres soltes. En aquest punt el diedre es torna difícil i descompost. Evitar-lo enfilant-se un altre cop al pilar que tenim a la dr.
Des del final del pilar s’arriba al cim amb una grimpada.




