Durant els darrers mesos hem anat publicant una sèrie d’articles de ressenyes d’escalada tradicional de la zona de l’Estartit, com el del Cap d’Oltrera, el del Racó del Rossinyol o el del Negre del Falaguer, entre d’altres. Degut que en aquesta zona també s’hi han realitzat algunes travesses d’escalada força interessants, i tenint en compte que les travesses solen requerir una logística i motivació diferents de les vies més curtes, hem decidit de dedicar-hi un article exclusiu.
D’altra banda, aquestes travesses han estat útils per descobrir de prop alguns sectors, però també per accedir a moltes de les vies que comencen arran de mar.
Coses a tenir en compte
Estat de la mar
Cal tenir en compte que les condicions per a l’escalada poden ser molt variables segons l’estat de la mar. Quan bufa el vent, encara que faci un sol espatarrant, les onades solen deixar impracticables moltes seccions dels penya-segats.
Temporada turística
De juny a setembre i molts caps de setmana, hi ha una gran afluència d’embarcacions i bussejadors que s’acosten a les roques. Es recomana no escalar-hi durant aquesta època per tal de mantenir una bona convivència amb les empreses de turisme, els gestors del Parc Natural i els altres usuaris del mar.
Psicobloc
Segurament els amants de l’escalada sense corda es preguntaran si algunes d’aquestes travesses es poden fer en estil psicobloc. És difícil donar una resposta, ja que això depèn del compromís que cadascú sigui capaç d’assumir. D’altra banda, tot i que moltes seccions s’escalen prop de l’aigua, també s’ha de dir que hi ha algunes zones on la musclera* fa un sòcol força perillós per caure-hi. Altres seccions, com el Gorg del Cap d’Oltrera o el Negre del Falaguer, directament no són aptes per al psicobloc, ja sigui, degut a l’alçada considerable o a la caiguda sobre un sòl rocós.
*Musclera: sòcol de roca que es forma arran d’aigua.
1. Del Racó del Rossinyol al Cap d’Oltrera
És de moment el flanqueig més llarg que s’ha fet a la zona. Té uns 600 metres i un total de 33 tirades. Hi trobem dificultats de fins a 6c.
Descripció del recorregut:
Comencem amb una desgrimpada delicada per accedir a una cova. La travessarem amb passos curiosos, però no difícils, fins a arribar a un relleix. Muntarem reunió al marge sud i farem dues tirades per accedir al mur taronja del Rossinyol. El creuarem grimpant fins a un diedre descendent. Continuem caminant per la zona més fàcil fins a arribar a una bretxa de roca increïble que ens obligarà a fer un petit salt i una grimpada a evitar amb mala mar. A continuació passarem per sota els desploms del Rossinyol, passant per una cova, fins al marge esquerre, on farem dues bones tirades. La primera en descens, fins al peu d’un gran diedre, que resseguirem fins al cim. Allà grimpem fins al peu de paret i resseguirem una vira descendent fins a arribar a un bon nínxol (R14).
Farem una desgrimpada difícil per assolir una debilitat a esquerres que ens portarà a un relleix inclinat, prèvia a la Cala de Pedra. Per arribar-hi haurem de fer tres tirades complexes amb una última desgrimpada molt difícil en desplom. A la part esquerra de la Cala de Pedra hi trobarem un mur amb formes increïbles que ens permet travessar-lo, fins a uns esperonets, on trobarem la secció més complicada de tota la travessa. A l’últim esperó muntarem una reunió penjada que ens permetrà assegurar un mur de forats desplomat i que ens portarà a una bretxa i a una possible escapatòria caminant. Des d’aquest punt resseguirem un diedre que corona una petita agulla i que haurem de desgrimpar per l’altre costat. En tres tirades més de travessia i de roca extraordinària, arribarem al final d’aquesta llarga i increïble travessa.
2. Del Cap d’Oltrera al Negre del Falaguer
Travessa de gran qualitat amb un final desesperant i molt impressionant per la gran cova del Negre del Falaguer (6c).
Descripció del recorregut:
Ens aproximem grimpant fins al punt més baix del penya-segat que hi ha més al nord del morro sud del Cap d’Oltrera (R0, relleix característic). Flanquegem a l’esquerra fins a una bretxa 4º. Muntem la R1 penjada en un lloc incòmode per tal d’evitar fregament de cordes. Superem la bretxa fent un pas morfològic d’obertura extrema de cames que no gosem graduar (compte els baixets o poc flexibles) i ens enfilem per unes debilitats (3/4) fins a l’esperó (R2). Continuem flanquejant fàcilment fins a un segon esperó. Aquí realitzem un flanqueig descendent per una placa (6a delicat) i seguim flanquejant fins a un tercer esperó (R3). Guanyem alçada per una fissura i realitzem un flanqueig força impressionant (6a) fins a un diedre (R4). Creuem un quart esperó sense gaires dificultats (R5)
Seguim flanquejant per unes vires, desgrimpem una xemeneia i continuem gairebé caminant fins a una espècie de nínxol (R6). En sortim flanquejant una placa a l’esquerra fins a assolir una fina fissura descendent que creua una gran placa grisa (cordino abandonat). Cal desgrimpar un diedre fins a peu de paret (6a, R7). Passem caminant per un gorg característic i muntem una R8 on tornen les dificultats.
Escalem dues tirades més fins al peu de la gran cova del Negre de Falaguer. Aquestes tirades es poden escalar amb corda o en estil psicobloc, depenent de les ganes que tinguem de mullar-nos en cas de caiguda. Muntem l’R11 en un petit relleix al peu d’una fissura desplomada força evident. Seguim la fissura (6c) fins a arribar a pocs metres per sota el gran sostre (R13, pont de roca amb cordino abandonat). Continuem fins a sota el sostre i l’evitem per la dreta (6b molt tètric). Seguim un diedre evident fins a un relleix (R14). Escalem una última tirada superant uns blocs molt inestables (4+)
3. Del Port del Falaguer cap al nord
Interessant travessa normalment en roca de gran qualitat. Dificultat màxima de 6b.
Descripció del recorregut:
Des de la Base Loran accedim per terra al Golfet del Falaguer seguint un camí en direcció NE – N i després un torrent que baixa fins al mar. L’escalada comença als desploms que hi ha a l’esquerre de la cala (mirant el mar) si és que se’n pot dir cala. Seguim una debilitat que va guanyant alçada per la part baixa del gran desplom, on trobem una via equipada amb els ancoratges en molt mal estat, fins a situar-nos a l’inici d’una placa vertical rogenca amb una fissura diagonal molt vistosa. No escalem aquesta fissura, sinó que seguim una debilitat que permet flanquejar per sota (3ra tirada, foto de portada). Muntem una reunió penjada just a l’esperó i el creuem seguint unes fissures horitzontals, després baixem fins a unes terrasses, ens situem al seu extrem nord i continuem l’escalada tot flanquejant. Creuem uns diedres fent algun pas difícil fins a arribar al fons d’una gran xemeneia rogenca (R8). Pugem uns metres i seguim una fissura horitzontal fins al fons d’una cova. En sortim per la dreta fent uns passos difícils i continuem flanquejant per una espècie de debilitat fins al fons d’una segona cova. En sortim pel mig del desplom tot anant a cercar un pont de roca característic i fent uns passos força espectaculars. Continuem recte fins a assolir una petita vira que surt de la paret anant cap a la dreta.
4. De la Cala Calella a la Punta de les Salines
Travessa d’unes 11 tirades. Cal tenir en compte que es va fer en un dia de molta mala mar i que algunes seccions complexes es poden evitar escalant més arran d’aigua, especialment les tres primeres tirades. Hi trobem dificultats de fins a 6b, tot i que també hi ha moltes seccions de grimpada. De totes les travesses és potser la menys atractiva d’escalar, tot i que té seccions molt curioses que la fan interessant.
