Quan el Rémi em va enviar per correu les fotos de la paret on volia que obríssim plegats una via d’escalada tradicional a Sant Gervàs, no vaig ser del tot conscient de les dificultats que ens podríem arribar a trobar. A les fotos es veia una paret molt llisa, però sabent que el Rémi és una persona sensata, estava segur que la paret que ell mateix s’havia estat mirant de prop, havia d’oferir les formacions suficients per aconseguir escalar una línia natural sense expansions. Però la meva imatge del Rémi va canviar radicalment en el moment que vam arribar a peu de via. El mur era completament llis! No m’ho podia creure, es veia d’una hora lluny que aquella paret no es podia escalar sense xapes…
Certament era difícil dir que no a l’entusiasme d’en Remi, així que m’ho vaig prendre amb filosofia i vaig pensar que fent un intent també ens ho passaríem bé una estona.
Com que teníem molt clar que preferíem baixar de la paret abans de fer forats artificials per posar xapes, vam estar a punt d’abandonar el projecte en diverses ocasions. Però gràcies al coratge, la motivació i l’experiència del Rémi, un jove escalador de només 21 anys, vam poder acabar el projecte en dues jornades d’escalada.
Uns dies més tard vam tornar per encadenar la via, i s’hi van apuntar en Joan i en Xavier. Així doncs, jo vaig tenir l’excusa perfecta per gaudir del rotpunkt dels meus companys des de l’objectiu de la càmera.
Gerber Cucurell
