Roca en el seu estat natural per l’escalada tradicional. Tres anys més tard.

cindy-chen-161380
Cindy Chen

La International Climbing and Mountaineering Federation (UIAA) primer va publicar el 2014 el document Normes UIAA per la preservació de roca en el seu estat natural per l’escalada tradicional. Aquest encapçalat des del primer moment, pel membre del comitè de direcció de la UIAA, Doug Scott. Ell va valorar la història i l’atracció dels escaladors a les diferents disciplines de l’escalada en roca, tenint en compte postures del passat en la col·locació dels ancoratges fixos. Això havent considerat com el cas de l’escalada d’aventura pot tornar a ser replantejada més eficientment i havent ofert guiatge a les federacions membres de la UIAA dels països en desenvolupament per trobar un equilibri entre escalada esportiva i d’aventura. Un primer intent de donar un balanç equitatiu estava explicat en el document To Bolt or Not to Be per en Robert Renzler i el seu equip, el qual es va aprovar per Consell de la UIAA en l’any 2000.

Des de la continuada i indiscriminada proliferació dels ancoratges fixos, Doug Scott i el seu equip van fer aquesta segona proposta per la preservació de la roca per l’escalada tradicional a on era convenient, i van ampliar els apèndixs. Aquests últims, ofereixen visions d’escaladors punters i crítics de l’escalada de com progressar per arribar a una solució més equilibrada per cobrir les necessitats dels escaladors d’aventura, els esportius (especialment l’escalada en roca amb vies equipades) i el medi ambient.

Aquest document es concentrava amb tres tipus d’escalada:

Escalada tradicional o d’aventura: La característica comuna era i és en aquest tipus d’escalada, que el pas de les cordades no deixa rastre o molt poc, i per aquesta raó és considerada la més respectuosa amb el medi.

Escalada Esportiva (específicament l’escalada en roca amb vies equipades): Fa referència a l’escalada en roca caracteritzada pel seu equipament fix, generalment ancoratges molt resistents, els quals són normalment suports i/o diferents peces metàl·liques col·locades perforant la roca amb un trepant. Se sol afegir en molts casos pastes químiques.

Boulder: Es tracta d’un estil d’escalada en roca, que es practica habitualment per sota dels cinc metres sense corda: només uns peus de gat, una bosseta de magnesi i un matalàs específic per aquesta pràctica.

Amb el Comitè Olímpic Internacional (IOC) acceptant la competició (escalada esportiva indoor) per les Olimpíades de Tòquio 2020, indiscutiblement el nombre de murs d’escalada es multiplicaran i el nombre d’escaladors que s’atreviran a escalar en roca també proliferarà

Tres anys després d’aquella publicació, recentment Doug Scott va pensar en el naixement dels papers originals i el seu posterior impacte: “La principal raó del document sobre la Preservació de la Roca Natural per l’Escalada d’Aventura, era simplement perquè en tots països del món durant els últims trenta anys, la quantitat de roca que ha restat sense perforar ha anat disminuint per causa dels equipadors, fins al punt que en alguns estats com Hongria s’ha convertit en no existent. El canvi a perforar la roca a gran escala va començar a Suïssa i França, i ràpidament estenent-se a la resta d’Europa. A més a més, ara a tot el món amb l’arribada dels trepants sense cables i els murs d’escalada indoors.

La popularitat de l’escalada com a esport està en augment i Scott ho identifica amb un desenvolupament significatiu que anirà a més: “Amb el Comitè Olímpic Internacional (IOC) acceptant la competició (escalada esportiva indoor) per les Olimpíades de Tòquio 2020, indiscutiblement el nombre de murs d’escalada es multiplicaran i el nombre d’escaladors que s’atreviran a escalar en roca també proliferarà. Això produirà una demanda creixent en les assegurances fixes en la roca, per aquest motiu és oportú que la UIAA recordi en el document, el passat gloriós de l’escalada quan els escaladors s’havien d’autoprotegir i afrontar més incerteses, que només el resultat de la seva escalada. El document serà la principal ajuda per la conservació de l’escalada tradicional.”

michal-kmet-198065
Michal Kmeť

Les iniciatives i guies d’aquest document han estat especialment apreciades per les federacions membres de la UIAA, com Scott desvetlla: “El document està sent útil per diversos individus i diferents federacions d’escalada per tot el món, les quals estan lluitant per preservar algunes de les seves roques per l’escalada d’aventura, entre elles: Nova Zelanda, Sud Àfrica, Argentina, Armènia, Turquia, Suïssa (keepwild climbs), Catalunya i més recentment Noruega i França a on escaladors joves han fet la seva pròpia crida.”

El 2016 en l’Assemblea General de la UIAA, el Club Alpí Noruec va presentar el tema; l’Estil Noruec, una valorada però amenaçada escalada ètica. Noruega és una de les zones del món que està plantant cara a desafiaments en termes de vies equipades i també a l’augment dels interessos comercials, tanmateix, com Scott explica, en molts llocs la situació és estable: “Afortunadament a la majoria de països l’escalada esportiva i la tradicional semblen coexistir raonablement, encara que, és menys probable que sorgeixin problemes si tenen lloc en zones diferents, una per esportiva i una altra per tradicional. El Regne Unit és particularment afortunat per la seva convivència, i això està demostrat per l’èxit Britànic en el respecte a les pautes, en l’ús de les assegurances fixes establertes molts anys enrere. Hauria d’afegir que és degut en gran part a les sàvies deliberacions i suggeriments donades pel Consell Britànic de Muntanya.”

Promoció del document:

La Comissió d’Alpinisme de la UIAA celebra la seva reunió del 2017 en un magnífic espai natural com és Lake District.

En la seva recent reunió a Keswick, Regne Unit, la Comissió de Muntanya (MC) de la UIAA va parlar de mesures per divulgar aquest document més obertament i internacionalment.

Aquestes idees inclouen:

  • Traduir el document en diferents llengües.
  • Treballar amb l’equip d’entrenament de la UIAA per donar més ajuda pràctica, i instruir als entrenadors en la millor manera d’ensenyar l’escalada tradicional, així com l’escalada esportiva.
  • La UIAA enviarà, distribuirà o deixarà DVDs i literatura apropiada sobre l’escalada d’aventura a països en creixement i gent jove.
  • La UIAA ajudarà als escaladors a assistir a trobades d’escalada tradicional internacionals. Donarà suport i animarà aquest tipus d’escalada en trobades juvenils, principalment a través de la Comissió Jove.
  • La UIAA activament buscarà recursos i mitjans perquè els països en desenvolupament tinguin accés a material necessari per a l’autoprotecció, directament de les mans d’escaladors, d’organitzacions d’escalada en països desenvolupats i d’empreses. També estudiarà la manera de recaptar materials a través de contactes fets a les xarxes socials.
  • La UIAA suggereix que cada federació formi un comitè d’escalada tradicional integrat per escaladors actius, editors de guies i persones amb molta experiència en aquest estil. Això permetria fàcilment cooperar amb la UIAA a través de la MC en totes les iniciatives.
  • La UIAA considera avantatjós connectar amb iniciatives ja en progrés per abordar el problema de mantenir la roca sense expansions, com la Mountain Wilderness (keepwild!climbs) de Suïssa i appel des jeunes grimpeurs et alpinists de França. La UIAA s’esforçarà per ajudar i fer que les seves activitats siguin més conegudes.
  • Està recomanat a les Federacions registrar les seves polítiques d’equipaments a la web de la UIAA. Aquestes podrien ser útils quan altres federacions estan desenvolupant les seves pròpies polítiques. També es recomana crear cartells per alertar als escaladors visitants de l’ètica que han de seguir.
  • Les Federacions estan animant a produir un inventari ràpid de les seves zones d’escalada sota les categories: natural o equipada. Moltes federacions tenen creats uns fons de xapes per canviar les expansions malmeses quan sigui necessari. Estaria bé que aquest fons de xapes treballi en dos sentits, no només per assegurar la protecció amb expansions, sinó també per extreure algunes xapes en el cas que el consens dels escaladors locals decideixi que no són necessàries o són inapropiades.
  • La UIAA ha creat un arxiu en el qual les federacions poden registrar les accions dels escaladors visitants que fereixen l’ètica local i modifiquen les rutes tradicionals o perforen les zones designades per l’escalada tradicional.

 

Traducció: Gloudina Greenacre i Àlex Manubens

Document original UIAA en anglès

logo-new-1

Vols que t’informem quan publiquem articles?

Subscriu-te per email a les publicaicons de la nova web.

Privat, segur i sense spam