Sempre he estat per Montsant, sempre que puc estic pel meu poble, la Morera, on es respira un ambient tranquil i agradable. Sempre he vist les seves parets imponents. Encara que curtes, gairebé sempre desplomen i cap es lliura de ser un autèntic gruyère. És un conglomerat molt especial.
Això ès, tot just, el que hem aprofitat en Bernat i jo per obrir aquesta nova via, els forats abundants de la roca, fins i tot amb desplom. A en Bernat també li encanta aquest paratge, des que li vaig ensenyar el meu poble hi ha vingut força vegades i, sens dubte, ara que hem acabat aquest projecte en començarem d’altres, però sempre prioritzant l’escalada lliure. I lliure de ferros que, almenys aquí, resulten innecessaris.
La via que avui és Fent l’índio la tenia vista des que no aixecava un pam de terra, fins i tot quan encara no escalava ja pensava: per allà segur que s’hi pot pujar… Quan va venir en Bernat jo ja escalava i ja pensava de manera trad, així que només havíem de decidir si preníem martell o no… «Si no sabem posar pitons perquè volem el martell, cigala?» em va dir el Bernat en el seu moment amb tota la raó del món.
Així que ens hi vam posar un dia per sota a veure on arribàvem. Vam arribar a la segona reunió gairebé a les fosques, després de bastantes hores en el segon llarg per trobar l’itinerari adequat, de bona roca, de com més canto millor i de protecció raonable.
Al cap d’un temps hi vam tornar, a començar el tercer llarg. Des de la repisa no ho vam veure gens clar, un pas d’espatlles, penjar-nos d’algunes peces molt sospitoses i sobretot, la determinació que va posar-hi aquell dia en Bernat van ser factors decisius per superar els 5 primers metres. Un cop fet això ja era anar fent, protecció molt bona, prou canto i, fins i tot, un dinàmico neng!!
Cada dia que hi anàvem avançàvem una mica, fins que, el tercer, dia al tercer llarg, vam fer cim!
Estem molt contents i pensem que el tercer llarg pot ser vuitè grau, tot i que encara no està encadenat. Degut a un imprevist a l’hora de muntar reunió a la repisa 30m per sobre de la R3, vam sortir per l’esquerra enlloc de continuar per on més tira. Queda pendent.
Salut i força per qui s’animi a provar-ho!
Nil Alcubilla
