ÍNDEX
Stamprevtinden
Moltbaertinden Sud
Merraflestinden
Marklitinden Sud
Segltinden
Moltbaertinden Nord
Marklitinden Nord
Breiflogtinden
Brandtuva
Stamprevtinden
El Stamprevtinden és un cim situat al banda sud-oest del Kirkefjorden i a uns 45 minuts del poble. Té un paret d’uns 600 metres encarada al nord-est. La via que ressenyem enfila fins a la carena, però no arriba al cim principal.
Per baixar, cal seguir la carena direcció S-SE, cap a l’Helvetestinden, fins a arribar a un coll. Des del coll baixar per unes rampes d’herba cap al Kirkefjorden.
1. 7/ A2. Sweet Dreams Then Beautiful Nightmares (2012 Jiri and Ondra Švihálek). Segueix un sistema de fissures evidents pel centre de la paret fins el peu d’un marcat diedre que malauradament acostuma a estar mullat. En aquest punt, es desvia cap a la dreta, fent un pèndul, i acaba anant a cercar uns diedres força precaris. Finalment torna a l’esquerra per evitar la verticalitat del mur final.
1A. 7/7+. The Human Timeline (2019 B. Vilarrasa, G. Cucurell, J. Esteve). Aquesta via va ser oberta sense saber de l’existència de l’itinerari anterior. L’avantatge de l’escalada tradicional és que, en ser un estil respectuós, els pioners no són els únics afortunats en gaudir de l’aventura d’escalar terreny salvatge. La part superior de la via enfila per un sistema de fissures més directe, sobre roca bona, evitant les seccions precaries de Sweet Dreams Then Beautiful Nightmares. Més info.
Moltbaertinden Sud
El Moltbaertinden, situat just al costat del Stamprevtinden, té una paret d’uns 450 metres encarada al sud-est. El 2017 G. Cucurell, G. Cuadrado i J. Esteve l’intenten escalar, però es veuen obligats a abandonar en trobar una secció molt llisa que no poden superar en estil tradicional. La paret pot resultar perillosa degut al desprendiment de congestes. Ull a l’inici de temporada.
Merraflestinden
El Merraflestinden és una torre de granit molt estètica i vertical situada just al costat del poble del Kirkefjorden. Hi trobem roca excel·lent i fissures espectaculars, tot i que algunes parts de la paret solen estar permanentment humides.
El descens es realitza per la cara NE. No és fàcil de trobar i cal muntar algun ràpel. Recomanable estudiar el descens abans de l’escalada.
Més info: American Alpine Journal
3. 6+/A1 Kor e kammaren Edvard (2002, J. Tetlie, K. Storvik). L’inici d’aquesta via sol estar mullat.
4. 7-/A0 Borr i Bekkørtna (2002, J. Tetlie, K. Storvik).
5. 7 Indiana (2016, Rob Lamey, Mike Rolf). Va a cercar una fissura de mans perfecte situada al final de la paret.
6. 7+ Siv Veggen (2017, G. Cuadrado, G. Cucurell, J. Esteve). Aquesta via té dues seccions clau: un encastament difícil situat a mitja alçada (portar Camalot #5 o #6) i un desplom final complex, espectacular i de dificultats obligades. Ressenya detallada.
7. 7+ Bilberry Meadow (2016, R. Lamey, M. Rolf). Escalada sobre fissures excel·lents i roca impecable. La part superior enfila una tirada força compromesa que s’assegura amb microstoppers.
Marklitinden Sud
El Marklitinden té dues parets interessants, la cara SE, situada just a sobre el poble del Kirkefjorden, i la cara N, situada a la vall del Horseid. Mentre la cara SE és amable i assolellada, la cara nord és una paret força austera que guarda importants aventures.
Descens delicat per la cresta SO on cal fer un ràpel al final.
Paret Sud
8. 5+ Sørveggen (1999, R. Fenn, S. Grisser). Aquesta via supera una primera secció tot superant un sistema de sostres per anar a cercar un característic diedre de 60 metres situat a la meitat superior. Sol tenir seccions humides.
9. 6 expo Sjømann (2016, F. Queipo, G. Cucurell). Inici sobre plaques amb una secció molt exposada. La meitat superior segueix un sistema de fissures.
10. 6/A1 Hungry Eyes (2009, Maracek-Svihálek). Inici poc evident que supera una secció de plaques. Després continua per un sistema de fissures que desemboca a una espècie de vira en diagonal a l’esquerra fins a sortir a les rampes d’herba. Cap a mitja alçada hi va haver un desprendiment que ha afectat alguns metres de la via original. Compte també amb la rampa de sortida, és força exposada. Més info: Lofoten Six Ascents.
11. 5 Right Pillar (2016, J. Esteve, P. Gómez). Segueix un sistema de fissures evidents fins a la meitat. Després és força herbosa.
Segltinden
La cara SO del Segltinden forma un característic pilar ben visible des de Reine. La paret és austera: algun bloc solt, seccions amb líquens i ambient esfereïdor.
Descens seguint la carena cap al N i després per la cara O. El tram final no és fàcil de trobar i cal fer alguna desgrimpada perillosa o muntar ràpels. Recomanable estudiar-se bé el descens abans d’anar-hi.
12. 7+/A0 Hoist the Colors (2014, L. Martin Solberg, J. Broch Haugue). Escalada en fissures amb seccions molt verticals.
13. 7 Achiles Tendon (2015, G. Cuadrado i G. Cucurell). Esquiva les seccions més difícils de la via anterior buscant la debilitat per la dreta del pilar. Xemenèia impressionant al final que surt per una fissura del tot tètrica. Ressenya de la via.
Pic nord del Moltbaertinden
Agulla de granit situada just al sud del Bregflogtinden. L’única via que s’hi enfila és la que ressenyem a continuació.
Descens en ràpel: primer cap al S, vorejar l’agulla cap al N i continuar en direcció al Breiflogtinden fins al coll. Després baixar per una canal cap a l’E.
14. 7/A2. Diamantfinner (2019 B. Vilarrasa, G. Cucurell, J. Esteve). Aquesta via té dues seccions clau: el sòcol inicial, de recorregut complex i dificultats obligades sobre una placa difícil d’assegurar i el diedre superior, on cal pujar mitjançant una fissura molt fina (portar microstoppers). Ressenya detallada.
Marklitinden Nord
Descens delicat per la cresta SO on cal fer un ràpel al final.
Paret Nord
15. 7/A1. J. Esteve i G. Cuadrado escalen aquest itinerari el 2017. Es troben uns pitons d’una escalada anterior de la qual no en tenim informació. Seccions variades de roca bona o delicada i humitats habituals que impedeixen a seguir el recorregut més evident.
Breiflogtinden
Aquesta muntanya forma una imponent paret encarada a l’est ben visible des de Reine. Dita paret té una alçada d’entre 500 i 700 metres.
Descens seguint la carena cap el sud fins a un coll i després per la canal E.
16. 7 Permit to Åsgård (1997, H. Jantsch, O. Klingerman, E. Keller). Va a buscar el pilar SE. Hi trobem alguns ancoratges fixos.
17. 7 One Hundred Years Later (2013, per un equip venezuelano – italià). Aquesta via enfila fins a sota d’un desplom i el supera per l’esquerra (parabolts) fins a enllaçar amb un sistema de fissures. Reunions equipades amb un o dos ancoratges fixos. A la part superior es passa per un bloc molt perillós que es pot despendre.
18. 6- Recht Rinne (1997, H. Jantsch, O. Klingerman, E. Keller). Creua unes plaques inicials per seguir el diedre evident que puja fins el cim. Zones humides i possible caiguda de pedres.
19. 8-/A3 Arctic Odyssey (2017, D. Panov, A. Panov, A. Demirov). Aquesta via enfila per un sistema de fissures intermitents anant a cercar un diedre al final situat just a la dreta de la via anterior i continua just per l’esperó fins a arribar al cim. Hi van instal·lar un ancoratge fix a cada reunió. Zones herboses dificulten l’escalada lliure.
Brandtuva
Paret situada enfront del Breiflogtinden, encarada al oest.
Descens per la carena cap al SE fins a un coll on hi trobem un sender. Seguim el sender fins al coll direcció O i baixem cap al Horseid.
20. 6+ Sound of Waves (2009, Maracek-Svihálek). Escalada en placa poc vertical però amb seccions molt exposades. Traçat aproximat orientatiu. Més info: Lofoten Six Ascents.