Llafranc: Cap de Sant Sebastià

L’indret que descrivim en aquest article és una remota cala de rocs ubicada a sota el Far de Sant Sebastià (Llafranc). Els itineraris que hi ha són generalment curts (entre 15 i 30 metres) però hi trobem algunes fissures interessants, ideals per practicar diferents tècniques d’encastament. La roca és granit, tot i que també hi ha algunes barreges curioses amb altres materials metamòrfics.

Nidificació

Els agents rurals demanen no practicar l’escalada en aquesta zona de gener a maig per evitar molèsties a les aus que hi nidifiquen.

Material

Cap de les vies té equipament fix. És recomanable dur un joc de friends (p.e. Totems: 0.65 – 1.80) i un joc complet de tascons. Un friend gros (p.e. Camalot #4 o #5) pot ser útil en alguna via de fissura ample. D’altra banda, tot i que hi ha alguns ràpels muntats, com el del Cavall Bernat o els del Rec Fondo, és recomanable portar cordinos o tascons d’abandonar per si cal reforçar o substituïr algun ràpel, ja que la salinitat del mar degrada el material instal·lat en molt poc temps.

Accés

Des del poblat hibèric de Sant Sebastià, seguim un camí direcció N que baixa cap a la Cala de Gens (o Cala del Cau). Situats a uns 80 m per sobre la cala, abandonem el sender principal per cercar un corriol direcció S. Dit corriol està poc fressat i a vegades es perd. Primer flanquegem i després baixem per anar a cercar uns forts pendents en diagonal, amb l’ajuda d’unes cordes, fins a arribar a la costa, a l’alçada del Cap de la Figuera (30 – 40 min). El Cavall Bernat, una torre de granit característica, es troba just enfront.

Cap de la Figuera: paret N

Accés fent un ràpel d’uns 20 m. No hi ha instal·lació, s’ha de muntar amb friends i/o tascons que retirem en finalitzar l’escalada.

  1. 6a. Fissura de dits. Molt bona.
  2. 6b. Fissura fina. Portar peces petites.
  3. 6a. Variant d’entrada. Per accedir-hi, cal baixar grimpant per l’altre costat.
  4. Intent.

Cap de la Figuera: cara S

  1. 4. Diedre.
  2. 4. Nervi característic. Protecció difícil.

El Cavall Bernat: cara N-O.

Torre d’uns 20 metres d’alçada, dit també “Carall” Bernat. La roca és molt bona a la cara S, mentre que la cara N es desengruna una mica. Descens en ràpel des del cim.

  1. 6a. “Josep Barberà”. Fissura ample.
  2. 5. Via original d’aquesta roca oberta el 1996. Fissura de roca trancada amb plantes.
  3. 5. Variant.
  4. 5. “El Gran Duc”. Bonic diedre.
  5. 6b. “Marta”. Fissura fina.
  6. 6a. “Ariadna”. Va a cercar una bonica fissura de mans.
  7. 6b/c. “Elsa”. Fissura ample. Portar alguna peça grossa.

El Cavall Bernat: cara S-E

Per accedir a les vies 13, 14 i 15 és més fàcil per la cara O. Descens en ràpel des del cim per la cara O.

  1. 6b. Fissura ample que surt per l’esperó. Portar alguna peça grossa. Molt bona.
  2. 7b. Sostre i sortida obligada en placa. Pasos de bloc.
  3. 6b. Fissura fina en diedre. Portar peces petites.
  4. 6a. “Cavalls de Pedra”. Diedre.

Rec Fondo i proximitats

Parets situades al S del Carall Bernat. Cal grimpar per arribar-hi. Descens en ràpel (portar tascons i cordino per reforçar instal·lacions).

  1. 6b. Seccions un xic precàries.
  2. 6b. Protecció un xic complicada a l’inici.
  3. 6c. Fissura fina intermitent entre dues fissures amples. Molt bona.
  4. 6b. Fissura de dits-mans just per la dreta d’una característica taca gris.