La Gran Quereda son unes agulles de granit situades just per sota del cim del Parany, al Vallès Oriental, molt a prop del Pla de la Calma. És un lloc tranquil i apartat, amb algunes fissures interessants. A la cara O hi trobem roca força compacte, mentre que a la cara E, es desengruna una mica.
Material
Les vies que ressenyem es troben sense equipar, tot i que hi ha ancoratges fixos a tots als cims i un parell de vies equipades al cim superior, de les quals no en tenim informació. És recomanable dur un joc de friends (p.e. Totems: 0.50 – 1.80) i un joc complet de tascons.
Accés
Des del restaurant “el Bellver” (Tagamanent), seguim el camí de terra que puja al Pla de la Calma, passem de llarg una masia i, a la corva següent, ja a dins del del bosc, abandonem la pista per un corriol, a vegades poc fressat, que travessa cap a l’E. El seguim fins arribar a les agulles. (30 min des del restaurant). També s’hi pot accedir continuant per la pista i baixant des de dalt. És més còmode però no és fàcil de trobar.
La Torre, cara O
Descens en ràpel curt o desgrimant si tenim una bona habilitat per trobar el millor pas.
- 4. Marcat diedre i fissura ample que arriba al cim principal. S’hi accedeix per una vira, des del coll superior. Friend gròs opcional.
- 6a. Segueix un sistema de fissures en dues tirades. Els primers metres es troben un xic “bruts” de molsa. Hi trobem restes de material antic (un burí als primers metres i un pitó a la segona tirada).
- 7a. Va a buscar una fissura molt fina que s’assegura amb microstoppers i algún friend petit. Passos de dificultat concentrada.
- 6b. Pujar per la fissura característica que ratlla la placa fins a coincidir amb una d’horitzontal. En aquest punt cal assegurar-nos el més amunt possible per protegir millor la secció que vindrà. Flanquegem a l’esquerra, fins arribar gairebé a l’esperó, utilitzant la fissura horitzontal per als peus. Enfilem per unes regletes molt petites, i un cigronet a l’esquerra, fins a una fissura curta que s’acaba de seguida. Pas exposat per anar a buscar la fissura (caiguda pendular).
- 5. Des del coll entre les dues agulles cal creuar unes plaques fissurades obliquament a l’esquerra (5+ amb molsa) per anar a cercar un diedre. Seguim el diedre fins a un bon relleix i escalem una segona tirada per una fissura homogènia de gran bellesa (4º).
La Daga, cara O
Descens en ràpel curt o desgrimant si tenim una bona habilitat per trobar el millor pas.
- 6a. “Misteri”. Enfila les dues agulles per un sistema de fissures evidents. Primera tirada de gran qualitat. Més informació.
- 5. Variant que enfila per una fissura ample. Friend gròs opcional.
- “Enigma”. Aquesta via enfila per la part més esperonada de les torres. Cotada originalment de 7b, tot i que les repeticions opinen que la dificultat és inferior. La primera tirada és de gran qualitat amb seccions obligades de placa entre els diferents punts d’assegurament (portar microfriends). A la segona tirada hi trobem un pitó i cal anar en compte amb alguns blocs poc fiables. Veure ressenya original.
La Daga, cara E
- 6a. Fissura que neix just a la part dreta del fil de l’esperó de la primera agulla, a l’alçada d’una fissura horitzontal (inici per la via anterior). Després continua per la cara est, fins a arribar al cim.
- Diedre. Hi ha uns pitons casolans. Sense més informació.
La Torre, cara E
- 5. Marcat diedre.
- 5. Supera un primer roc per una fissura molt fina que s’assegura amb microstoppers. Continuem per un diedre ataronjat i creuem els daus finals anant cap a l’esquerra.
- 6b/c. Variant. Pas morfològic al segon dau on cal saber colocar-se bé per poder fer l’últim moviment. Possiblement sigui més difícil pels baixets.
- 6b. Ens enfilem a dalt d’un arbre per seguir una fissura obliqua a l’esquerra que va a cercar una fissura vertical força estètica. Hi ha restes de material antic a la reunió, tot i que aquesta es pot muntar en un arbust.
- 6c. Ens enfilem a dalt d’un arbre per aconseguir un diedre cec de color ataronjat que no es pot assegurar. Superem un sostret i continuem per una fissura que puja obliquament a l’esquerra. La roca es desengruna una mica.