Informació general
La Gran Quereda son unes agulles de granit situades just per sota del cim del Parany, al Vallès Oriental, molt a prop del Pla de la Calma.
Accés
La forma més ràpida d’accedir a la Gran Quereda és des del restaurant “el Bellver” (Tagamanent). Seguim el camí de terra que puja al Pla de la Calma, passem de llarg una masia i a la corva següent, ja a dins del del bosc, abandonem la pista per un corriol, a vegades poc fressat, que travessa cap a l’est. El seguim fins arribar a les agulles. (30 min des del restaurant). També s’hi pot accedir continuant per la pista i baixant des de dalt. És més còmode però no és fàcil de trobar.
Equipament
Les vies que ressenyem es troben sense equipar, tot i que hi ha ancoratges fixos a tots als cims i un parell de vies equipades al cim superior, de les quals no en tenim informació. Es pot baixar desgrimant de totes les agulles si tenim una bona habilitat per trobar el millor pas.
La Gran Quereda, cara Oest
- 4. Marcat diedre i fissura ample que arriba al cim principal. S’hi accedeix per una vira, des del coll superior.
- 6a. Segueix un sistema de fissures en dues tirades. Els primers metres es troben un xic “bruts” de molsa. Hi trobem restes de material antic (un burí als primers metres i un pitó a la segona tirada).
- 7a. Va a buscar una fissura molt fina que s’assegura amb microstoppers i algún friend petit. Passos de dificultat concentrada.
- 6b expo. Pujar per la fissura característica que ratlla la placa fins a coincidir amb una d’horitzontal. En aquest punt cal assegurar-nos el més amunt possible per protegir millor la secció que vindrà. Flanquegem cap a l’esquerra, fins arribar gairebé a l’esperó, utilitzant la fissura horitzontal per als peus. Enfilem per unes regletes molt petites, i un cigronet a l’esquerra, fins a una fissura curta que s’acaba de seguida. Pas de decisió en anar a buscar la fissura (caiguda pendular).
- 5+, 4. Des del coll entre les dues agulles cal creuar unes plaques fissurades obliquament a l’esquerra (5+ amb molsa) per anar a cercar un diedre. Seguim el diedre fins a un bon relleix i escalem una segona tirada per una fissura homogènia de gran bellesa (4º).
- 6a. Enfila les dues agulles per un sistema de fissures evidents. Primera tirada de gran qualitat. L’anomenen Misteri. Més informació.
- 5+. Variant que enfila per una fissura ample.
- Aquesta via enfila per la part més esperonada de les torres. Cotada originalment de 7b, tot i que les repeticions opinen que la dificultat és inferior. La primera tirada és de gran qualitat amb seccions obligades de placa entre els diferents punts d’assegurament (portar microfriends). A la segona tirada hi trobem un pitó i cal anar en compte amb alguns blocs poc fiables. L’anomenen Enigma. Veure ressenya original.
La Gran Quereda, cara Est
- 6a/b. Fissura que neix just a la part dreta del fil de l’esperó de la primera agulla, a l’alçada d’una fissura horitzontal (inici per la via anterior). Després continua per la cara est, fins a arribar al cim.
- Diedre. Hi ha uns pitons casolans. Sense més informació.
- 5+. Marcat diedre.
- 5+. Supera un primer roc per una fissura molt fina que s’assegura amb microstoppers. Continuem per un diedre ataronjat i creuem els daus finals anant cap a l’esquerra.
- 6b. Variant. Pas morfològic al segon dau on cal saber colocar-se bé per poder fer l’últim moviment. Possiblement sigui més difícil pels baixets.
- 6b. Ens enfilem a dalt d’un arbre per seguir una fissura obliqua a l’esquerra que va a cercar una fissura vertical força estètica. Hi ha restes de material antic a la reunió, tot i que aquesta es pot muntar en un arbust.
- 6c expo. Ens enfilem a dalt d’un arbre per aconseguir un diedre cec de color ataronjat que no es pot assegurar. Superem un sostret i continuem per una fissura que puja obliquament a l’esquerra. La roca es desengruna una mica.
