Escalada a la Vallferrera

ÍNDEX
Introducció
A. Agulla de Baiau
B. Contrafort del Pic d’Ascorbes
C. Pic Palomer
D. Pic de Gerri
E. Pic Sense Nom
F. Monteixo – Punta Llop

Introducció

L’escalada a la Vallferrera es pot resumir amb les següents paraules: roca descomposta, força líquens i aproximacions llargues. Però és un lloc solitari amb molt d’encant que segur que enamorarà els escaladors més romàntics. En aquest article ressenyem totes les vies que podem trobar a la cara nord de la carena que va des de l’Agulla de Baiau fins al cim del Monteixo.

Zones properes: vies del Pla de Boet


A. Agulla de Baiau

Escalada Vallferrera, Circ de Baiau

1. Ikarus 200m 4+ (2001)
Aquesta via enfila per un diedre molt evident que es converteix en una canal de roca un xic desfeta. Després continua per uns pendents de poca dificultat fins a arribar al cim. La secció més complicada es troba a l’inici.

2. Directe Nord 300m 6a (2014)
Es comença un xic a l’esquerra del punt més baix de la paret, per un diedre. Superat el diedre, continuem per una secció de plaques fins a arribar a una terrassa situada a mitja alçada (petita congesta segons l’època). Continuem uns metres més pel diedre principal, però l’abandonem anant a buscar una fissura que surt recte i que connecta amb un diedre superior (pas clau, 6a). Seguim el diedre superior fins al cim.


Contrafort del Pic d’Ascorbes

Escalada Vallferrera, Pic d'Ascorbes

3. Variant d’entrada (2007)

4. Trencarroba 200m 5+ (2002)
Des del punt més baix de la paret pugem en tendència a l’esquerra fins a assolir una vira. Ens desplacem a la dreta de la vira i superem unes lloses buides molt característiques (cal anar amb compte). Superada aquesta secció continuem anant cap a l’esquerra tot evitant les dificultats principals de la paret. Quan la roca ens ho permet continuem fins al cim de l’agulla. Seguim la carena i superem el segon mur més o menys pel centre seguint unes debilitats.

5. Variant directe 6b (2007)
Seguint la via “Trencarroba” pugem fins a les lloses característiques. Superades les lloses continuem recte (6b, expo i precari) fins al peu del mur superior. Evitem la secció més difícil per l’esquerra fins a arribar al cim.

6. Anglesa 200m 5 (2003)
Segueix un sistema de diedres fins al peu del mur superior, que l’esquiva per l’esquerra. Després, enfila la segona torre seguint una fissura característica.

7. Diedre Nord 150m 4+ (2003)


Pic de Palomer

Pic Palomer

8. Via oberta els anys 90. Sense més informació.

9. Duna 150 m 6b (2006)
Comencem al punt més baix de la punta oest. Superem un primer ressalt i continuem obliquament a l’esquerra per anar a buscar el centre de la gran placa grisa, on resseguim una petita fissura de forma arquejada. Després continuem recte evitant un petit diedre per la placa de la dreta, fins a arribar a un relleix (60 m, 6b). Continuem per un diedre relliscós de roca vermella (6b) situat a la dreta del relleix. Superat el diedre ens desviem a la dreta per assolir una fissura menys difícil que ens permet arribar al final de les dificultats. En conjunt, tot un test per posar a prova les nostres habilitats en pissarra. Cal dir que la via va a cercar les dificultats expressament, però uns metres més a la dreta d’aquesta línia hi ha un sistema de fissures que segur que és força menys difícil.


Pic de Gerri

Pic de Gerri

10. Integral Ag. del Clot de l’Olla – Pic de Gerri 4-
11. Lobill 3
12. Cresta dels Sequiaires 3
13. Canaleta dels Sequiaires 45º

14. Via dels Avis 70º/4+
15. Variant 75º/5+


Pic Sense Nom

16. Via Somni d’Estiu 320m D. Oberta als anys 80. Sense més dades.


Monteixo, Punta Llop

Monteixo, Punta Llop

17. Udol 200m 5+ (2007)
La via comença per un marcat diedre i continua per unes plaques (lloses buides) fins a arribar a la primera congesta suspesa a mitja paret (3º amb algun pas de 4º). Continuem sense dificultats obliquament a la dreta fins a la segona congesta. Cal creuar-la i continuar recte fins a la base d’un diedre perfecte que hi ha a la part superior. Però l’evitem pel diedre que hi ha just a l’esquerre fins al final de la paret (5, 5+ delicat amb blocs inestables).

18. Diedre Nord 200m 6b (2007)
Inici per una canal que hi ha just a la dreta del punt més baix de la paret. Pugem per la canal (40m) fins a la base d’un mur blanquinós que té dos sostres més amunt. Superem els sostres més o menys pel centre (6b) i continuem grimpant per anar a cercar un característic diedre perfecte que hi ha a la part superior. Dit diedre té una dificultat de 6b i després de superar-lo, s’acaben les dificultats.

19. Gelat de Pedra 200m 4+ (1997)
Aquesta via va a buscar la part més llarga de la paret i evita el diedre final per la dreta. Interessant per iniciar-nos a l’escalada alpina.