Escalada a la Vallferrera

ÍNDEX
Introducció
A. Agulla de Baiau
B. Contrafort del Pic d’Ascorbes
C. Pic Palomer
D. Pic de Gerri
E. Pic Sense Nom
F. Monteixo – Punta Llop

Introducció

L’escalada a la Vallferrera es pot resumir amb les següents paraules: roca descomposta, força líquens i aproximacions llargues. Però és un lloc solitari amb molt d’encant que segur que enamorarà els escaladors més romàntics. En aquest article ressenyem totes les vies que podem trobar a la cara nord de la carena que va des de l’Agulla de Baiau fins al cim del Monteixo.

Zones properes: vies del Pla de Boet


A. Agulla de Baiau

Escalada Vallferrera, Circ de Baiau

1. Ikarus 200m 4+ (2001)
Aquesta via enfila per un diedre molt evident que es converteix en una canal de roca un xic desfeta. Després continua per uns pendents de poca dificultat fins a arribar al cim. La secció més complicada es troba a l’inici.

2. Directe Nord 300m 6a (2014)
Es comença un xic a l’esquerra del punt més baix de la paret, per un diedre. Superat el diedre, continuem per una secció de plaques fins a arribar a una terrassa situada a mitja alçada (petita congesta segons l’època). Continuem uns metres més pel diedre principal, però l’abandonem anant a buscar una fissura que surt recte i que connecta amb un diedre superior (pas clau, 6a). Seguim el diedre superior fins al cim.

Altres itineraris:


Contrafort del Pic d’Ascorbes

Escalada Vallferrera, Pic d'Ascorbes

3. Variant d’entrada (2007)

4. Trencarroba 200m 5+ (2002)
Des del punt més baix de la paret pugem en tendència a l’esquerra fins a assolir una vira. Ens desplacem a la dreta de la vira i superem unes lloses buides molt característiques (cal anar amb compte). Superada aquesta secció continuem anant cap a l’esquerra tot evitant les dificultats principals de la paret. Quan la roca ens ho permet continuem fins al cim de l’agulla. Seguim la carena i superem el segon mur més o menys pel centre seguint unes debilitats.

5. Variant directe 6b (2007)
Seguint la via “Trencarroba” pugem fins a les lloses característiques. Superades les lloses continuem recte (6b, expo i precari) fins al peu del mur superior. Evitem la secció més difícil per l’esquerra fins a arribar al cim.

6. Anglesa 200m 5 (2003)
Segueix un sistema de diedres fins al peu del mur superior, que l’esquiva per l’esquerra. Després, enfila la segona torre seguint una fissura característica.

7. Diedre Nord 150m 4+ (2003)


Pic de Palomer

Pic Palomer

8. Guai-ta-les-cabres 260 m 5º (1994)

9. Duna 150 m 6b (2006)
Comencem al punt més baix de la punta oest. Superem un primer ressalt i continuem obliquament a l’esquerra per anar a buscar el centre de la gran placa grisa, on resseguim una petita fissura de forma arquejada. Després continuem recte evitant un petit diedre per la placa de la dreta, fins a arribar a un relleix (60 m, 6b). Continuem per un diedre relliscós de roca vermella (6b) situat a la dreta del relleix. Superat el diedre ens desviem a la dreta per assolir una fissura menys difícil que ens permet arribar al final de les dificultats. En conjunt, tot un test per posar a prova les nostres habilitats en pissarra. Cal dir que la via va a cercar les dificultats expressament, però uns metres més a la dreta d’aquesta línia hi ha un sistema de fissures que segur que és força menys difícil.

Altres itineraris:


Pic de Gerri

Pic de Gerri

10. Integral Ag. del Clot de l’Olla – Pic de Gerri 4-
11. Lobill 3
12. Cresta dels Sequiaires 3
13. Canaleta dels Sequiaires 45º

14. Via dels Avis 70º/4+. Veure ressenya
15. Variant 75º/5+


Pic Sense Nom

16. Via Somni d’Estiu 280m D (1985)


Monteixo, Punta Llop

Monteixo, Punta Llop

17. Udol 200m 5+ (2007)
La via comença per un marcat diedre i continua per unes plaques (lloses buides) fins a arribar a la primera congesta suspesa a mitja paret (3º amb algun pas de 4º). Continuem sense dificultats obliquament a la dreta fins a la segona congesta. Cal creuar-la i continuar recte fins a la base d’un diedre perfecte que hi ha a la part superior. Però l’evitem pel diedre que hi ha just a l’esquerre fins al final de la paret (5, 5+ delicat amb blocs inestables).

18. Diedre Nord 200m 6b (2007)
Inici per una canal que hi ha just a la dreta del punt més baix de la paret. Pugem per la canal (40m) fins a la base d’un mur blanquinós que té dos sostres més amunt. Superem els sostres més o menys pel centre (6b) i continuem grimpant per anar a cercar un característic diedre perfecte que hi ha a la part superior. Dit diedre té una dificultat de 6b i després de superar-lo, s’acaben les dificultats.

19. Gelat de Pedra 200m 4+ (1997)
Aquesta via va a buscar la part més llarga de la paret i evita el diedre final per la dreta. Interessant per iniciar-nos a l’escalada alpina.


Pic de Monteixo


Altres itineraris de la zona

Pic d’Areste

Medacorba

Pica d’Estats

Pic de Baborte