Vallferrera: Monteixo - Pic de Gerri - Baiau

Informació general

Escalada alpina en parets de pissarra de qualitat variable d’uns 150 – 300 m d’alçada.

5a — Ikarus. 200m (2001). Enfila per un diedre evident que es converteix en una canal de roca desfeta. Després continua per uns pendents de poca dificultat fins al cim.
6a — Nord Directa. 300m (2014). Inici a l’esq del punt més baix de la paret, per un diedre (5º). Superat el diedre, continuem per una secció de plaques (4,5º) fins a arribar a una terrassa situada a mitja alçada (petita congesta segons l’època). Continuem uns metres més pel diedre principal, però l’abandonem anant a buscar una fissura que surt recte i que connecta amb un diedre superior (pas clau, 6a). Seguim el diedre superior fins al cim.

Altres itineraris:

Paret d’uns 120 m (Primera Torre) + 100 m (Segona Torre)

3 — Variant d’entrada. (2007).
5c — Trencarroba. (2002). Des del punt més baix de la paret pugem en tendència a l’esquerra fins a assolir una vira. Ens desplacem a la dreta de la vira i superem unes lloses buides molt característiques (anar amb compte). Superada aquesta secció continuem a l’esq tot evitant les dificultats principals de la paret. Quan la roca ens ho permet continuem fins al cim de de la Torre. Seguim la cresta i superem la segona torre més o menys pel centre, seguint unes debilitats.
6b — Variant Directe. (2007). Seguint la via «Trencarroba» pugem fins a les lloses característiques. Superades les lloses, continuem recte (6b, expo) fins al peu del mur superior. Evitem la secció més difícil per l’esq fins a arribar al cim.
5b — Anglesa. (2003). Segueix un sistema de diedres fins al peu del mur final, que l’esquiva per l’esq. Després, enfila la Segona Torre seguint una fissura característica situada a la dr.
4 — Diedre Nord. (2003). Oberta sense corda.

5b — Guai-ta-les-cabres. 260 m, (1994). Sense més informació.
6b — Duna. 150 m, (2006). Inici al punt més baix de la punta O. Superem un ressalt i continuem a l’esq per anar a buscar el centre d’una placa on resseguim una petita fissura. Després continuem recte evitant un petit diedre per la placa de la dr, fins a arribar a un relleix (60 m, 6b). Continuem per un diedre relliscós de roca vermella (6b) situat a la dr del relleix. Ens desviem a la dr per assolir una fissura menys difícil que ens permet arribar al final de les dificultats. Cal dir que la via va a cercar les dificultats expressament, però uns metres més a la dreta d’aquesta línia hi ha un sistema de fissures que segur que és força menys difícil.

Altres itineraris:

Altres itineraris:

5c — Udol. 300 m (2007). Inici per un marcat diedre. Continuem per unes plaques (lloses buides) fins a arribar a la primera congesta suspesa a mitja paret (3º amb algun pas de 4º). Continuem sense dificultats obliquament a la dr fins a la segona congesta. Cal creuar-la i continuar recte fins a la base d’un diedre perfecte que hi ha a la part superior. Però l’evitem pel diedre que hi ha just a l’esquerre fins al final de la paret (5b, 5c delicat amb blocs inestables).
6b — Diedre Nord. 300 m (2007). Inici per una canal que hi ha just a la dreta del punt més baix de la paret. Pugem per la canal (40m) fins a la base d’un mur blanquinós que té dos sostres més amunt. Superem els sostres més o menys pel centre (6b) i continuem grimpant per anar a cercar un característic diedre perfecte que hi ha a la part superior. Dit diedre té una dificultat de 6b i després de superar-lo, s’acaben les dificultats.
4 — Gelat de Roca. 300m (1998). Aquesta via va a buscar la part més llarga de la paret i evita el diedre final per la dreta. Interessant per iniciar-nos a l’escalada alpina.

Altres itineraris:

5b — Via del Diedre Encaixonat. 280 m. Inici just a la dr d’una canal, per un sistema de fissures (4a) que mena fins a una aresta (R1). Continuem grimpant per l’aresta i finalment ens desviem a l’esq fins al peu d’un gran diedre encaixonat (R2). Tot aquest primer tram es pot evitar pujant directament per la canal. El diedre, molt polit, el superem fins a un petit relleix (R3, 5b). Des d’aquí pugem a la dr per entrar en una xemeneia curta (5a, roca solta) i, en sortir-ne, continuem cap a unes lleixes herboses a l’esq (R4). Finalment, ens enfilem fins a la cresta i la resseguim pel vessant S.O. fins al cim (2-3º).

Relacionat: