En aquest article publiquem l’activitat alpinística realitzada el juny del 2016 per una petita expedició d’escaladors catalans — F. Queipo, P. Gómez, G. Cucurell i J. Esteve — a la zona de Moskenesøya, a les Illes Lofoten a Noruega.
Marklitinden, paret sud
La cara sud del Marklitinden està situada al fons del Kirkefjord i és visible des de Reine, la localitat més important de la zona. La paret no és ni molt menys tant difícil com les parets veïnes que trobem en aquest fjord i també té una de les aproximacions més curtes. Tot i això, el descens és força complicat. S’ha de fer seguint la cresta en direcció E, fins a trobar un ràpel de 50m que baixa per la cara S. Ressenyem a continuació les vies obertes per les cordades catalanes:
Right Pillar (400m, 5+)
Ascensió feta per J. Esteve i P. Gómez. Escala el pilar dret de la muntanya i comença per un vistós sistema de fissures fins a arribar aproximadament a mitja paret. A la part superior fa un gir a la dreta per esquivar les dificultats i finalment s’enfila per un terreny força herbós que desemboca al cim. Dificultats moderades amb un pas de 5+.
Sjømann (450m, 6)
Ascensió feta unes hores després de l’anterior, a càrrec de F. Queipo i G. Cucurell. La van obrir a causa d’un error de la guia d’escalada. La seva intenció era repetir la via “Hungry Eyes”, una via Xeca del 2012, però després de comprovar la ressenya original i una foto de la primera ascensió, es van adonar que el traçat de la guia estava equivocat i que en realitat havien obert un itinerari totalment independent. La nova via, batejada amb el nom de Sjømann (mariner en noruec), fa referència al tipus d’escalada de navegació que hi trobem; cal saber llegir el terreny i orientar-se bé per poder avançar. Dificultats mantingudes de 5, amb un pas clau de 6-, molt exposat i en adherències.
Les dues ascensions són fetes sense utilitzar pitons i sense deixar material abandonat a la paret.
*El nom de la muntanya és confús ja que mentre que el mapa de la zona l’anomena Marklitinden, la guia l’anomena Maslitinden. En aquest article s’ha mantingut el nom que apareix al mapa.
Storskiva, East Butress
Aquesta, a part de ser una via nova, també és segurament primera escalada pel contrafort Est del cim del Storskiva. Ascensió feta a càrrec de P. Gómez, J. Esteve i G. Cucurell. Es tracta d’una escalada molt evident per diedres i fissures amb dificultats de fins a 6- norueg. El pas clau sorteja un sostre per sota mitjançant una fissura invertida. A la cota 551m s’acaven les dificultats tècniques. Després s’arriba al cim principal (848m) pujant per unes pendents. El descens es fa seguint la cresta en direcció SE fins a arribar a un pas que permet baixar fins al poble de Vinstad. La cresta no és gaire difícil però si bastant perillosa.
