Merraflestinden, Syv Veggen

Ja portem alguns dies junts i, poc a poc, la convivència ens ha anat convertint en un sol escalador amb tres virtuts diferents.

Fa dies que ens mirem el mur est del Merraflestinden: Presenta, al seu primer terç, un 7 definit per dos sostres i un diedre. Pel que es veu des de baix, el segueix una fissura ampla, una zona poc definida de fines fissures i uns sostres. Per sortir, com es habitual aquí, neu, rampes i corredors de caire alpí. No sabem si trobarem la sortida, però ens hi posarem amb les eines de sempre: friends, empotradors i aventura.

Comencem l’escalada i el vent continua amb la inèrcia d’aquests dies: del tot fred. Travessem el set pel diedre, és d’aquells que fan goig. Ens plantem ràpidament a l’inici de la fissura ampla, des del campament havíem perdut la perspectiva perquè no és de punys, és un off-width de 30 metres i no portem peces grans. Poc material, així ho vam decidir. El suplim amb escalada lliure i coratge amb un empotrament de sisè grau relliscós sense posar cap assegurança.

Seguidament, dos llargs de fissura homogènia de dits ens deixen en una lleixa. Ara toca treballar la intuïció: Per on serà? Ha d’haver-hi una connexió amb els sostres, una fracturació. Tot té un punt feble. El nostre és l’escalada tradicional, quan en parlem ens brillen els ulls.

Per l’esquerra hi ha un diedre, ens trobem un pas de bloc per superar un primer sostre, 7a obligat de microregleta i pas d’adherència per col·locar-te en un diedre i tenir l’opció de protegir-te. Secció amb ambient. Aquí ens adonem que el mal temps d’aquests dies no ens ha afeblit, ens ha fet forts i no ens ho pensàvem. Com deien els grans, la motivació és el més important.

Ja som a sota del gran sostre. Sembla que, per la part més desplomada s’hi podria passar bé. Així és, un flanqueig per sota d’uns blocs suspesos fins agafar una fissura que creua els sostres. Molta adrenalina, molta emoció, són moments que queden per sempre a l’ànima.

Finalment la sortida alpina, dos llargs molt llargs en terreny fàcil, però delicat. En aquest terreny ple de molsa i neu no es pot badar. El cim és una plana amb vistes al fiord. Des d’aquí veiem l’intent que vam fer al Moltbaertinden. En vam aprendre molt, els fracassos són didàctics però costen molt d’acceptar. Precisament, durant aquest intent vam poder visualitzar la baixada del Merraflestinden. És la normal, però en aquesta època hi ha geleres que pengen, tan maques com perilloses, així que decidim baixar per la cara nord fent ràpels de fortuna: blocs enllaçats, ponts de roca i nusos de tipus barrilete.

La bellesa dels llargs inferiors, l’exposició de l’off-width, la dificultat dels sostres i la baixada, fan d’aquesta via una escalada completa i exposada. A mesura que passen els dies ens adonem del compromís i dels detalls que van passar desapercebuts. Tota una experiència àrtica i d’estil net. Aquí es fan les coses així, les escalades que vam fer només van existir en aquell moment, després se n’ha esborrat tot rastre, només magnesi. Una explosió d’energia i vitalitat en un moment donat, res més.

Guille Cuadrado, Gerber Cucurell i Jordi Esteve
Maig del 2017

Vols que t’informem quan publiquem articles?

Subscriu-te per email a les publicaicons de la nova web.

Privat, segur i sense spam